La Vanguardia (Català-1ª edició)
Vint metges s’han incorporat a las tasques de salvament
Nombre de rescats de muntanya per anys Període gener 2010- novembre 2021
1.200 1.000 800 600 400 200 0
FONT:
Més rescats de muntanya que mai
387
Campos, que fa 15 anys que és en aquest cos, recorda el cas d’un excursionista que es va precipitar 17 metres, també a Montserrat, “es va fracturar la caixa toràcica, va col·lapsar el pulmó i va salvar la vida gràcies al tractament d’urgència que li va practicar un doctor penjat d’una corda”. La mateixa sort que va córrer el conductor d’un quad que va patir un xoc hipovolèmic en una zona inaccessible per a les ambulàncies.
Actualment, 20 metges del SEM donen suport a les sortides aèries dels GRAE, cada dia n’hi ha dos preparats per volar, com Laura Robles, que es va afegir a l’equip de Sabadell el gener del 2020. Aquesta muntanyenca i doctora d’urgències a l’hospital de Figueres destina uns tres dies el mes als rescats. “Veig des de traumatismes a infarts, però en general són pacients no crítics”, comenta.
Els Bombers de la Generalitat encara no disposen d’una base de dades que permeti analitzar les característiques de cada operació de salvament ni el perfil del rescatat, una assignatura pendent. Per la seva experiència, Campos, bon escalador i esquiador, considera que el més habitual són torçades de turmell i esquinços de tíbia i peroné i que cada cop han d’anar en ajuda de més ciclistes que cauen i pateixen fractures. “La pandèmia ha canviat els hàbits de la població, surten més famílies a la natura, hi ha més gent que corre, que escala, que esquia fora de pistes...
Alguns no tenen els coneixements necessaris, d’altres no van amb l’equip adequat, se’ls fa de nit i ni porten llanterna. I, clar, com més gent, més accidents”, afirma Campos.
Alfons Esterlich apunta que no són pocs els ciutadans que sobrevaloren les seves capacitats però que és difícil delimitar quan s’ha comès una imprudència. En tot cas, els GRAE, escaladors, alpinistes i esquiadors, tots amants de la muntanya, gaudeixen d’una feina que els permet estar actius fent el que més els agrada. Passar una jornada sense sortir per a ells és frustrant.
Des que l’1 d’octubre del 2009 va entrar en vigor la normativa que estableix el cobrament de la taxa a les persones auxiliades que s’hagin comportat de manera temerària, la Generalitat ha tramitat 14 factures, de les quals sis fan referència a actuacions a la muntanya. L’últim cas es va produir el 15 de març del 2020, en ple confinament per la covid. Aquest dia dos excursionistes que no anaven ben equipats van eludir la reclusió però es van veure obligats a recórrer als GRAE al refugi de Coma de Vaca. La factura ascendeix a 1.303 euros per a cadascun d’ells. Cal apuntar que el preu d’hora d’he
Des del 2009 la Generalitat ha tramitat sis factures per imprudència a la muntanya
licòpter per a la taxa de rescats és de 3.120,10 euros.
Alfons Esterlich conclou que tothom pot cometre errors i que és bo que cada vegada hi hagi més gent que faci esport a la natura. Igual que també és raonable que els adults siguin conscients de les seves limitacions i no arribin a situacions límit com li va passar al jove que, exhaust, sense forces per seguir endavant, es va quedar penjat quatre hores a la via ferrada UrquizaOlmo, a Àger, fins que a dos quarts d’onze de la nit, els GRAE de La Seu d’Urgell el van treure de l’embolic. ●