La Vanguardia (Català-1ª edició)
Acolorits sí, però no diversos ni inclusius
Crítiques a la indústria audiovisual per fer servir col·lectius marginats com a elements de màrqueting
Creixen les crítiques a la indústria audiovisual per entendre la diversitat com un simple recurs de màrqueting. Analistes com Fernanda Galan consideren que molts autors i productors estan preocupats només per “marcar el màxim nombre de caselles” al catàleg de característiques dels personatges de les seves produccions. Tot i això, afegeixen els denunciants, aquesta manera d’actuar no afavoreix la inclusió, ja que amb prou feines va més enllà del tòpic o el clixé.
El que per a alguns professionals són requisits estètics o cosmètics, per a milions de persones són vitals per la seva raça, gènere o qualsevol tret de la seva comunitat. Galan porta a l’extrem aquest comentari contra la tendència predominant a Hollywood quan subratlla que no n’hi ha prou amb mostrar “subjectes diversos que tinguin problemes amb els blancs”. Segons la seva opinió, com que aquests individus es basen en estereotips, els falta profunditat i “es tornen antinaturals”.
Experts com el professor Jason Davids Scott, associat a la Sidney Poitier New American Film School, recorden que aquesta mena de simplificació s’anomena “simbolisme”. Segons aquest plantejament, els personatges de grups minoritaris o marginats només serveixen per mostrar el col·lectiu, sense cap més atribució. I esmenta, com a exemple, el que tradicionalment s’ha fet en pel·lícules o sèries “amb les persones negres o amb alguna discapacitat”.
L’equip directiu i els docents del centre en què imparteix classes Scott s’han proposat d’incentivar aquesta discussió perquè els estudiants aprenguin que és bàsic que siguin precisos i veraços a l’hora de tractar la diversitat i la inclusió. Per aquesta raó, disposen d’una enquesta sobre ètica aplicada a la sexualitat i la violència al cinema i la televisió. A partir d’aquest material i dels resultats obtinguts, els guionistes, productors i realitzadors que surtin de les seves aules estaran familiaritzats amb codis i pràctiques més honestos.
Els alumnes de l’Arizona State University, a les facultats de la qual hi ha cada vegada més diversitat, també han expressat el
seu disgust per aquesta situació. Una actualització de les dades del campus feta a la tardor del 2021 va permetre esbrinar que aproximadament un 45% dels matriculats en el primer curs provenen de poblacions subrepresentades a les pantalles.
Els tècnics de la consultora Nielsen ja van demostrar el 2020 que en l’entreteniment audiovisual que es consumeix avui als Estats Units apareixen dones, nadius americans i llatins en una proporció menor que el seu pes al cens general. Van elaborar els càlculs després de comparar el desenvolupament dels cent programes més destacats del país, excloent-hi
El que per alguns professionals és un tema estètic, per milions de persones és vital per raça o gènere
els esports, l’animació i els llargmetratges.
Els investigadors de Nielsen, companyia que també ofereix índexs d’audiència, van revelar desequilibris com el que afecta a les persones de més de 50 anys. Aquest grup suposa un 20% del total de nord-americans, tot i això, les càmeres no els van prestar més d’un 8% de la seva atenció. Més que a l’edat, caldria atribuir la discriminació al sexe. La correlació entre aquestes xifres en el cas dels homes que superen la cinquantena va ser gairebé absoluta: són un 17% de la població i van ocupar un 14% del temps. ●