Atmosfera canviant i dinàmica

El fred intens ha arribat sobre la botzina d’un novembre molt dinàmic per consolidar el mes amb una temperatura lleugerament inferior a la mitjana. Tot i això, el fred no ha estat l’únic exponent de la disbauxa atmosfèrica. El vent i la neu també s’han obert pas aquests dies a Catalunya i la Península per completar aquesta aroma de cru hivern. La màxima representació la podem contemplar al paisatge del Pirineu, vestits de gala amb el seu pastís de neu de més de 50 centímetres i amb escenaris favorables durant la setmana vinent per ampliar el seu mantell nival.

CATALUNYA

S’inicia la setmana amb fred, vent i temps estable, excepte al Pirineu, on continuarà nevant feblement fins a mig matí. Fora d’aquest sector, cel assolellat amb el permís d’algunes pinzellades de núvols inofensius. Demà dia de treva amb núvols baixos a comarques de Barcelona i sol a

La maregassa tornarà a afectar el Cantàbric i Galícia, amb onatge que podrà assolir els 3 metres d’altura. Maregassa, també, a la Costa Brava i entre la Costa Tropical i la d’Almeria. Zones de

Meteoròleg

la resta del territori. El vent afluixarà i donarà pas a la formació de boires, inversions tèrmiques i gelades extenses on la nit sigui serena. Dimecres aniran arribant intervals de núvols com a preludi d’un front del nord, que afectarà dijous amb nevades al Pirineu i ruixats o possibles enfarinades a Girona, i que obrirà la porta a més fred i vent la resta de setmana.

ESPANYA I EUROPA

Continuen un dia més les precipitacions freqüents a països mediterranis com Itàlia, Grècia o Turquia i les nevades al centre i est del vell continent. Aquesta situació es mantindrà els dies vinents amb breus treves. A Espanya, avui aniran remetent les pluges del Cantàbric i demà serà una jornada tranquil·la a tota la geografia ibèrica, però per poc temps. Entre dimecres i dijous tornarà la pluja, la neu, el vent i el fred a la meitat nord i muntanya, no guardin l’abric gruixut ni el paraigua.

Si passés avui provocaria una catàstrofe, anul·laria tots els senyals de ràdio i televisió, inutilitzaria els satèl·lits i afectaria els sistemes de navegació. Un veritable caos. La part romàntica del fenomen, les aurores, s’han vist a Espanya l’any 1789, així consta als arxius a Barcelona, també el 1938, el 1989 de forma discreta a Galícia i Cantàbric o de manera feble a València i Gijón el 2003.

La pitjor tempesta solar (3)

maror generalitzada a la resta de l’àrea Mediterrània, amb onades que rondaran el metre i mig. A les illes Canàries, les onades podran assolir els tres metres i mig d’altura.