La Vanguardia (Català-1ª edició)
El personal d’un ambulatori de Salt atén els usuaris rere una reixa
Els sanitaris reclamen a Salut que posi vigilància privada als accessos
Quan puc portar els nens a vacunar?”, “Perdoni, a quina porta em dirigeixo per fer la cura?”, “Vull demanar hora per al dentista”, “Em pot donar informació sobre la vacuna de la grip?”... I, així, tantes consultes com les de 700 persones que, de mitjana, es dirigeixen diàriament al Centre d’Atenció Primària (CAP) Jordi Nadal i Fàbregas de Salt, que cobreix més de 15.000 persones d’aquest municipi. Tot i això, aquestes demandes, des de fa una setmana, no arriben directament al taulell. Una reixa metàl·lica ho impedeix. Les vuit administratives fan torns per atendre totes aquestes peticions i a través de la tanca lliuren targetes sanitàries, pots d’analítica o receptaris.
L’escena impacta. Molts usuaris es pensen que la reixa es deu a la covid, però la realitat és una altra de ben diferent. És la solució d’urgència que han adoptat els treballadors de l’ambulatori després que, els últims mesos, hagin detectat un repunt considerable de les agressions verbals, amenaces i insults al personal sanitari, especialment cap als administratius, els més exposats, ja que estan de cara al públic. “Treballem amb por per la nostra integritat física”, afirmaven fa una setmana durant una concentració davant de les portes del CAP.
La gota que va fer vessar el got de la paciència dels professionals dels dos centres de salut de Salt, que són unes 160 persones, van ser les amenaces de mort que van rebre per part d’un pacient toxicòman després que les administratives es neguessin a fer-li unes receptes, i les destrosses que va causar a dos vehicles dels sanitaris. La policia el va detenir, portava un cúter que no va arribar a mostrar. “Ara estic més tranquil·la, però els dies posteriors a l’episodi tenia angoixa i por d’anar a treballar”, reconeix Angie Lladó, metgessa de família des de fa dotze anys en aquest centre ambulatori.
Des d’aleshores, passa visita amb la consulta tancada amb clau. No ho havia fet mai abans. Lladó, que parla com a portaveu del col·lectiu, explica que, els darrers mesos, percep molta més crispació entre els usuaris. “Alguns, si no se’ls satisfan d’immediat les demandes, es posen violents, ens amenacen o insulten”, explica. A més, reconeix que la covid ha fet estralls en la salut mental. “Gairebé cada dia hi ha discussions i pràcticament cada setmana hem de trucar a la policia”, afirma Lladó, que insta Salut perquè posi vigilants privats a les portes del centre de salut, com passa a les entrades d’urgències d’alguns hospitals.
Gemma Soler i Mireia González,que fa catorze i vint anys respectivament que treballen com a administratives al CAP, són testimonis diaris d’aquests comportaments. “Ens demanen visita i medicacions per ja! I això no sempre és possible”, expliquen. “La feina no ens espanta, però sí la inseguretat de no saber què ens trobarem”, afirmen les dues treballadores, que han patit situacions de perill. Soler, durant la covid, va atendre un usuari que la va amenaçar de mort. “Em va insultar i va dir
“Gairebé cada setmana avisem la policia”, denuncia la doctora Lladó, que tanca amb clau quan visita
que aniria a buscar una pistola i ens mataria a tots”, explica. González va viure una situació semblant per part d’un usuari que és a la presó.
Arran dels últims fets, l’Ajuntament de Salt ha facilitat dos telèfons amb una aplicació que permet avisar immediatament la policia local, que ha reforçat la seva presència prop del centre de salut. L’Institut Català de la Salut assegura que les agressions verbals o físiques als professionals són un tema que els preocupa, tot i que és “poc significatiu quantitativament”, tenen un gran impacte emocional en el personal i insta el col·lectiu a denunciar qualsevol agressió verbal o amenaça. També ha acordat amb els Mossos d’Esquadra reforçar la vigilància policial a la zona, cosa que ja s’ha fet aquest cap de setmana.
La darrera setmana tres vehicles de metges i infermeres han aparegut amb les rodes punxades. Els professionals continuaran manifestant-se cada dilluns fins que es compleixin les seves demandes de comptar amb un vigilant de seguretat que vetlli per la seva integritat. ●
i es marca com a repte combatre el canvi climàtic i els seus efectes. “Des de Grupo Abertis, col·laborem amb l’Administració per desenvolupar iniciatives encaminades a assolir aquest objectiu de sostenibilitat i en compliment dels ODS 2030 marcats per la Unió Europea”, sosté Barrientos. “En concret, a les carreteres, busquem més compatibilitat entre el desenvolupament i la gestió d’infraestructures perquè la seva inserció en el medi ambient sigui el màxim de sostenible possible”, afegeix el conseller delegat d’un dels gestors d’infraestructures viàries més grans del món.
Les autopistes són una peça fonamental en el nou puzle de la mobilitat. “La descarbonització i la digitalització del transport permetran un ús més eficient de les carreteres i de la vialitat urbana”, avança Barrientos, per a qui “les infraestructures viàries del futur s’encaminen cap a la intel·ligència artificial i es preparen per a la conducció autònoma, que s’espera que redueixi els accidents de trànsit fins a un 90%”. L’autopista d’un futur no tan llunyà, a més de ser una via intel·ligent i segura, es caracteritzarà per ser sostenible i generadora d’una energia neta per al medi ambient.
Aquesta mobilitat connectada aconseguirà millorar la seguretat viària a les carreteres i les ciutats, però, per a això, calen sistemes de comunicació que garanteixin connectivitat en temps real durant tot el trajecte. “Si no hi ha comunicació 5G, la connexió és insuficient”, alerta el conseller delegat d’Abertis. “Cal fer un desplegament de xarxes 5G i assegurar-ne la continuïtat perquè el vehicle pugui rebre alertes si ha passat alguna cosa inesperada i pugui, fins i tot, comunicar-ho a altres vehicles”, afegeix el directiu.
El model que dibuixa Barrientos sembla de ciència-ficció, però és molt més real del que alguns es poden imaginar. L’autopista del futur també permetrà connectar-se amb els vehicles que estiguin circulant i compartir informació constantment per augmentar la seguretat viària, dirigir el trànsit i gestionar la velocitat de manera automàtica, predir aglomeracions, fer pronòstics climatològics, dotar-se de senyalització dinàmica o acollir la conducció autònoma. Però, a més, afegeix l’executiu d’Abertis, “aquestes autopistes es convertiran en fonts d’energia dotades amb panells solars, en el ferm compromís per lluitar contra la contaminació, i permetran recarregar la bateria dels vehicles durant el trajecte”. Tot un repte.
En el nou mapa de la mobilitat, és absolutament necessari incentivar un ús més elevat del transport públic, tant dins com fora de les ciutats. Només així s’aconseguirà, segons el parer de Barrientos, “disminuir la congestió de vehicles, tant de combustió com elèctrics, reduint així la contaminació, cosa que permetrà aportar més seguretat viària”. El màxim responsable d’Abertis Mobility Services. (AMS) és un ferm defensor de les zones de baixes emissions (ZBE), que al novembre va difondre el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, adreçades als ajuntaments, que estaran obligats a implantar-les abans de finals del 2023.
Sota aquestes directrius, el Ministeri recomana que, amb l’objectiu de reduir la pol·lució, les ciutats també haurien d’implementar l’aplicació de taxes amb els mecanismes del pagament per congestió o contaminació i la tarifació d’accés en funció de la congestió. “Tot això permetrà fer un canvi de paradigma en la mobilitat, que aportarà nous recursos perquè les ciutats els reinverteixin en millores en el transport públic, tecnologia i infraestructura de mobilitat sostenible”, explica Barrientos. Una aposta fascinant a què convida a sumar-se a tota la societat.