El grec políticament correcte

Al’Apocalipsi s’hi llegeix: “Jo soc l’alfa i l’omega, el primer i el darrer, el principi i la fi” (Ap 22,13). I aquesta frase ha donat lloc a una representació de Déu mitjançant les dues lletres gregues, que són la primera i l’última de l’alfabet. Veiem aquesta simbologia esculpida a les parets dels temples o a l’altar, i brodada a l’aixovar eclesiàstic.

El nom de les lletres de l’alfabet grec dona molt de joc. Els estudiants universitaris dels Estats Units les fan servir per posar nom a les seves germandats. La policia i l’exèrcit en fan servir un parell, alfa i delta, per lletrejar amb claredat i com a codi de comunicacions, a partir de l’alfabet fonètic que va establir l’OTAN per a una bona comunicació oral. Alfa i delta es barregen deliciosament amb tango, foxtrot i, fins i tot, un tal Charlie.

En l’àmbit informàtic, els programadors d’aplicacions, videojocs i altres productes també tiren del grec per batejar-ne les versions. Al començament del desenvolupament treballen en la versió alfa, i quan obren el programa perquè alguns usuaris el facin servir i, així, detectar-ne els errors i les mancances, ja som a la versió beta, la versió de test, abans d’arribar a la definitiva. Quan necessiten fer més proves, hi pot aparèixer una versió gamma.

Doncs bé, ara l’Organització Mundial de la Salut també ha recorregut a l’alfabet grec per batejar les variants de coronavirus. Les mutacions i les noves soques s’anomenaven fent referència al lloc on havien estat detectades per primera vegada, de manera que de seguida es va popularitzar la variant

L’Organització Mundial de la Salut ha recorregut a l’alfabet grec per batejar les variants de coronavirus

britànica i també l’índia. I aquí és on l’OMS va haver de posar pau.

Aquesta denominació d’origen gens qualificada el que feia era estigmatitzar una població i és per això que l’OMS es va empescar anomenar les variants amb l’alfabet grec. La britànica va passar a ser l’alfa, i l’índia la delta. Entremig, hi ha hagut la beta, que és la sud-africana, i la gamma, que és la brasilera. I ara, tot d’una, apareix l’òmicron, que és la quinzena lletra de l’alfabet, i això fa pensar que les variants que hi ha entre la gamma i l’òmicron deuen haver tingut poca volada.

Per acabar-ho d’adobar, l’OMS s’ha saltat dues lletres. La ni, perquè s’acosta massa a new en anglès i podria crear confusió –justament el contrari del que es busca–. I també la xi, perquè coincideix amb un cognom freqüent a països com la Xina, i vet aquí que l’OMS ha esdevingut dues vegades políticament correcta. El nom òmicron vol dir una lletra o breu, micro, però, pel que ens diuen els experts, aquesta variant de petita no en té res.