La Vanguardia (Català-1ª edició)

Un dur sentimenta­l

-

A !

L Palau Sant Jordi (27/XI/2021)

El compositor, cantant i guitarrist­a de Plasencia Robe Iniesta s’ha convertit en un mite del rock espanyol al capdavant d’Extremodur­o. Liquidat el grup se centra en la seva feina en solitari, que aquest any ha donat com a fruit el disc conceptual Maièutica. L’ha sortit a presentar a la gira Ara és el moment, que va finalitzar a Barcelona congregant 8.100 seguidors.

No estranya perquè per on passa arrasa, en un frondós concert de tres hores acompanyat per un sextet que funciona com un engranatge de precisió, portant els temes a un terreny entre la cançó d’autor, el folklore i el rock dur, amb dos solistes destacats, el violinista Carlos Pérez i el guitarrist­a Woody Amores. També aporten el seu el baixista, clarinetis­ta i saxo David Lerman i el corista Lorenzo González, un portent vocal que s’ocupa dels tons més aguts en una tessitura gairebé operística.

Primer alternen temes de Robe amb clàssics d’Extremodur­o, combinant cançons d’amor com Si te’n vas... amb lletres més nihilistes, com la de Contra tots, amb cert aire flamenquit­o; himnes absoluts, del calibre de Tronera o Sota pallasso, amb el rampell progressiv­oexistenci­al de El camí de les utopies i Un sospir compassat, que parla d’“assaborir l’essència de les coses”.

En la segona part van tocar complet Maièutica, amb el seu interludi, els quatre moviments i La coda feliç, oscil·lant de les fases malenconio­ses a crescendos de categoria, amb els músics donant-ho tot. Ja fos en to cridaner o recitant de manera poètica, van connectar a fons amb l’entregada audiència que corejava unes estrofes poc comercials. Un assoliment extraordin­ari, que es comprèn al comprovar que Robe és un dur que traspua sentimenta­lisme; un somiador que, en els bisos, va recordar altres fites d’altres temps, insistint en l’aconseguit trànsit entre la cançó d’autor i el lirisme heavy. ●

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain