Quan res no és tot

Aucune idée

Autoria i direcció: Christoph Marthaler Intèrprets: Graham F. Valentine i Martin Zeller.

Lloc i data: El Canal, Temporada Alta (27/XI/2021)

Si algú es veu mogut a interrogar Christoph Marthaler sobre què és Aucuneidée té la resposta en el mateix títol: “ni idea” avança l’autor i director suís. Importa? Tant com en els seus altres espectacles de creació en els quals dona curs als intersticis absurds de la més grisa normalitat. Obres en què el silenci domina sobre la paraula, la música sobre el discurs, amb la nímia variació en la rutina com a màxim gest inconformista. Habitades per éssers anònims circumspectes, cansats, greus en la seva insignificança i petits deliris, que transiten com hàmsters humans per espais anodins que no són de ningú: sales d’espera, estacions públiques, vestíbuls. Llocs de pas tocats per la nostàlgia estètica per observar el miracle de l’estranyament enmig de l’abúlia.

Aquí és un passadís i distribuïdor d’un bloc dels setanta centreeuropeu o d’una oficina administrativa. En un racó s’obre l’interior d’una habitació pintada de clar avorriment. La resta de paret foradada per portes per les quals entra i surt com en un slapstick una figura afilada. Una ànima bessona de Monsieur Hulot. És Graham F. Valentine, l’actor escocès que ha inspirat aquesta peça de cambra. Un homenatge atapeït de picades d’ullet privades a una sòlida complicitat. Un vell amic i company de gamberrades escèniques des que amb 18 anys es va allotjar a la pensió de la família Marthaler. Al racó el violoncel·lista Martin Zeller treu un casset portàtil per atacar el preludi deTristanundIsolde. Juan Carlos Olivares