La Vanguardia (Català-1ª edició)
Adeu al carbó el 2030 i aposta per les renovables
La protecció del clima impregna el programa econòmic
El futur Govern tripartit d’Alemanya ha impregnat el seu programa d’ambicioses mesures de transició energètica per assegurar la protecció del clima, mesures que exigiran inversions ingents que, en realitat, no es detallen de manera concreta a l’acord de coalició. Socialdemòcrates, verds i liberals han pactat avançar el 2030 la fi del carbó –que estava prevista per al 2038–, i es plantegen també que aquell any el 80% de l’electricitat provingui de fonts renovables, i que el 50% de la calefacció sigui climàticament neutra.
La tasca és monumental, i encara més després de la catàstrofe de Fukushima i el clamor de l’opinió pública alemanya, quan Angela Merkel va proposar abandonar l’energia nuclear, que s’hauria de materialitzar aquest 2022. La dependència del gas natural rus que arriba pels gasoductes del Bàltic genera una polèmica constant. Sobretot quan encara avui el carbó genera gairebé una quarta part de l’electricitat que es consumeix a Alemanya.
“Desenvoluparem més la legislació climàtica el 2022 i llançarem un programa immediat de protecció del clima amb totes les lleis i mesures necessàries –diu el text de l’acord–. Tots els sectors hauran de contribuir: transport, construcció i habitatge, generació d’energia, indústria i agricultura”. La coalició vol que totes les futures lleis de qualsevol àmbit siguin abordades tenint en compte els objectius climàtics.
Entre els plans, hi ha el d’impulsar l’energia renovable mitjançant la instal·lació de panells solars en edificis nous, tant comercials com d’habitatges, i mitjançant la creació de més parcs eòlics, sobretot al mar. En principi, els motors de combustió aniran decaient, amb l’objectiu de tenir 15 milions de cotxes elèctrics circulant el 2030.
A la pràctica, aquest inusual tripartit ha dissenyat un programa que intenta compaginar el compromís mediambiental (segell dels ecologistes, que la socialdemocràcia ha fet també seu), amb el fre al deute (una exigència liberal que l’SPD comparteix plenament), i amb altres mesures laborals i socials, com ara l’augment del salari mínim. Aquesta última és una de les promeses de la socialdemocràcia a la campanya, que els verds aplaudeixen. El salari mínim passarà a ser 12 euros l’hora (ara és de 9,60 euros), però la pujada serà esglaonada.
Si els verds assumeixen el nou superministeri d’Economia i Clima amb Robert Habeck al capdavant, tocarà a un socialdemòcrata –encara no se sap qui– dirigir el també nou Ministeri de Construcció i Habitatge. El Govern intentarà així abordar el malestar creixent en la ciutadania pels preus del
El socialdemòcrata Scholz haurà d’abordar amb urgència la crisi sanitària de la covid
Fan falta habitatges; un nou ministeri ad hoc promourà la construcció de 400.000 pisos a l’any
lloguer a grans ciutats i l’escassetat d’habitatge. L’acord preveu construir 400.000 pisos a l’any, 100.000 d’ells de caràcter públic.
Tot i això, quan el nou Govern prengui possessió, s’haurà de centrar urgentment a afrontar la crisi sanitària del coronavirus. La quarta onada colpeja amb força Alemanya perquè, entre altres causes, les autoritats no aconsegueixen convèncer 14,6 milions d’adults que es vacunin. Els hospitals comencen a saturar-se. ●