Els últims

L’empresa nord-americana Apple ha anunciat que portarà l’empresa israeliana NSO Group als tribunals com a responsable últim de l’espionatge a usuaris de països com l’Aràbia Saudita, Bahrein, la Unió dels Emirats Àrabs, el Marroc, Kazakhstan, l’Índia, Mèxic i Espanya. NSO Group és el desenvolupador del programari de vigilància Pegasus, que ven a governs i a agències de seguretat. Amb un SMS o un watsap és capaç d’infectar el mòbil d’un usuari, que aleshores queda a mercè de l’organització espia, càmera i micròfon inclosos.

És novembre, i des de l’inici del curs acadèmic que la UAB es troba aïllada del món per culpa d’un ciberatac que li ha segrestat els sistemes informàtics i presumptament li ha robat dades sensibles. Si no en paguen el rescat –en bitcoins– els delinqüents amenacen de fer públiques les dades i destruir la informació que hi ha als discos durs. L’atac s’ha fet amb el programari de lloguer PYSA.

Segrestos similars es produeixen contínuament en centres hospitalaris de tot el món aprofitant les urgències de la pandèmia, uns segrestos que posen en risc vides humanes.

Les digitals són les darreres infeccions a afegir-se a l’historial de les que ens han amargat l’existència. Al llarg del temps la humanitat s’ha vist amenaçada per infeccions de tot tipus; ressonen amb la pandèmia actual (no la passada, com sovint llegeixo) la pesta negra, la grip espanyola i la sida. Ara veiem com tornen a pujar tots els indicadors d’un virus que presumptament va sortir de la Xina un llunyà desembre del 2019 i que ha afectat tots els estats del planeta (dic presumptament perquè, si bé el virus es va globalitzar, la informació sobre les

L’èxit passa per trobar solucions a escala planetària i per aplicar-les de manera síncrona

causes no). És allò que el virus “no entén de fronteres”, que les autoritats espanyoles tant ens van repetir al principi de la pandèmia; una obvietat de caire més polític que epidemiològic dirigida essencialment al consum intern.

I arribem al sant Cristo gros de les infeccions, la que de manera invisible, sostinguda i efectiva ha provocat l’activitat humana al planeta de la revolució industrial, la que ens ha posat en situació d’emergència climàtica. Una altra amenaça global que tampoc no “entén de fronteres” i en què, com passa amb la de la covid, no valen les solucions parcials.

Malgrat que totes les amenaces que he enumerat són globals, fins ara totes s’han adreçat de manera local. L’èxit passa per trobar solucions a escala planetària i aplicar-les de manera síncrona. No serveixen de res les solucions parcials, acords puntuals o la protecció de parcel·les; això no va del primer estat que respecti els drets digitals dels seus administrats, que protegeixi les seves infraestructures, vacuni els seus ciutadans o arribi a les emissions zero, sinó que va de l’últim.