La Vanguardia (Català-1ª edició)
Zemmour usurpa De Gaulle
El polemista ultra anuncia la seva candidatura amb un vídeo nostàlgic i corrosiu
Era un fals suspens que finalment ahir es va trencar. El polemista i escriptor d’ultradreta Éric Zemmour va oficialitzar la seva candidatura a les presidencials franceses d’abril del 2022. L’anunci, esperat des de feia mesos, es va fer a través d’un vídeo a les xarxes socials. Hores després, com és tradicional en els aspirants a l’Elisi, Zemmour va ser entrevistat en directe al telenotícies del primer canal, TF1.
El vídeo, de deu minuts escassos, impactant i corrosiu, mostra una França “en via de desaparèixer” que ha de ser salvada gràcies al candidat. Zemmour, assegut en un vell despatx, amb una biblioteca al darrere, llegeix un text davant un micròfon també d’estil vintage, mentre s’alternen multitud d’imatges catastrofistes, d’aldarulls i de violència, de polítics, sindicalistes i intel·lectuals que suposadament han contribuït a la decadència del país, fragments de pel·lícules i de documentals.
És un missatge obsessivament identitari i nostàlgic, manipulador però probablement eficaç per a un sector de votants. L’escenografia, a l’antiga, amb el missatge llegit davant un micro, recorda la cèlebre al·locució del general De Gaulle, el 18 de juny del 1940, des de la BBC, a Londres, cridant els francesos a resistir contra l’ocupació nazi. És, alhora, una paròdia i una usurpació de l’heroi de la resistència.
Zemmour es dirigeix als francesos descontents, als “exiliats de l’interior”, que ja no es reconeixen al seu país, pel “reemplaçament” de la seva població autòctona per la immigració massiva, per la seva “tercermundització”, ciutadans “abandonats” pels tecnòcrates de Brussel·les que decideixen sobre la seva vida. “La dreta i l’esquerra us han mentit sobre la gravetat del declivi de França”, afirma. Sobre Macron, diu que ha estat “la síntesi dels seus dos predecessors, però pitjor”.
Hi ha molt poques propostes concretes en l’oferta de Zemmour. Les seves paraules van destinades tocar la fibra emotiva. Parla de reindustrialització, de recuperació de sobirania, sense especificar com. Inclou grans afirmacions d’orgull patriòtic, sense cap autocrítica. “Els nostres soldats van conquerir Europa i el món”, recorda. Cita Napoleó i Joana d’Arc, Lluís XIV i De Gaulle. És la França mítica, immortal, que promet recuperar. Assegura que els escriptors francesos susciten “admiració universal”, que França “és un gran país”, amb “un passat gloriós”. França no es deixarà ni “colonitzar” ni acceptar el “vassallatge”.
La candidatura de Zemmour sacseja amb força la campanya francesa en un moment en què la dreta tradicional –el partit Els Republicans– escull el seu aspirant a l’Elisi. Els militants voten fins dissabte. Zemmour els roba el xou.
El partit de Marine Le Pen, l’ultradretà Reagrupament Nacional (RN), detecta el perill d’una competència ferotge pel mateix espai. Alguns dels seus líders van sortir en bloc rere el vídeo per criticar la falta de propostes i presentar-se com la veritable alternativa a Macron. En comparació
“França és un gran país, amb passat gloriós, i els nostres soldats van conquerir Europa i el món”
El candidat, tens per les preguntes durant el telenotícies, nega ser misogin i culpa l’islam
amb la radicalitat de Zemmour, Le Pen sembla molt moderada, fins i tot políticament correcta.
Zemmour necessitava tornar a atreure l’atenció mediàtica perquè el seu auge als sondejos s’ha frenat les últimes setmanes. De figurar segon en intenció de vot ha passat al quart lloc, tot i que encara amb un percentatge respectable, superior als candidats d’esquerra. És possible que l’impacte de vídeo sigui gran a curt termini, però queden més de quatre mesos de campanya.
Ja hi va haver polèmica sobre el contingut i sobre la forma del vídeo. Es podria desencadenar una batalla legal sobre els drets de les imatges utilitzades, pel que sembla sense permís, i de les persones que hi surten, com el filòsof Bernard Henri-Levy o el sindicalista Philippe Martínez, que són identificats com a enemics.
L’entrevista del vespre a TF1 va ser tensa. Zemmour va començar nerviós. El candidat va negar que estigui exacerbant les tensions i va argumentar que les seves idees les exposa des de fa molts anys. “La història més aviat m’ha donat la raó”, va dir. Preguntat si podria ser el president dels francesos musulmans, va contestar que sí, però els exigiria l’assimilació i la renúncia a voler “imposar un codi jurídic i polític”. Sobre les condemnes que li han imposat per odi racial, va estimar que van ser “delictes d’opinió”, injustes, i que ell canviaria la llei. Davant les acusacions de misogínia, va indicar que ell seria qui millor defensaria les dones, ja que la pitjor amenaça sobre elles és el radicalisme islàmic.
En acabar l’entrevista, Zemmour, irritat, es va queixar davant el periodista per haver-li preguntat sobre frases del passat i no pas sobre el seu programa polític. ●