La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Aliança Atlàntica demana als socis “preparar-se per al pitjor” a Ucraïna
L’OTAN intenta dissuadir Putin d’un possible atac sense caure en provocacions
Les tensions territorials tornen a sacsejar el flanc est de l’Aliança Atlàntica. “Hi veiem un reforç militar rus, veiem drons, veiem tropes de combat... Demanem a Rússia que sigui transparent perquè tot això no respon a cap provocació ni té explicació. Han de relaxar les tensions i desescalar”, va reclamar ahir el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, a la reunió de ministres d’Exteriors que ahir va començar a Riga.
Rússia nega que tingui plans de tornar a envair Ucraïna (segons la seva versió dels fets de la guerra del 2014, tampoc llavors no ho va fer) i acusa Kíev d’agreujar la situació amb les acusacions que estan preparant una invasió militar o orquestrant un cop d’Estat.
Stoltenberg va insistir que no hi ha “cap seguretat ni claredat sobre quines són les intencions russes” ni veu explicació per als últims moviments de tropes a la frontera oriental d’Ucraïna, on es creu que hi ha uns 100.000 efectius russos a la zona. “Pots discutir si la possibilitat d’una incursió és del 20% o del 80%, però tant se val. Hem d’estar preparats per al pitjor i transmetre a Rússia que no ha de dur a terme una incursió militar a Ucraïna”, va declarar al final de la primera jornada de la reunió ministerial.
La discussió sobre la resposta als moviments militars de Rússia a la frontera amb Ucraïna va dominar la trobada. Els aliats es mouen en una prima línia amb el seu propòsit de dissuadir el president Vladímir Putin d’un possible atac contra el país veí, però sense marcar-se línies vermelles que després no puguin ser capaces defensar i, sobretot, sense que les seves advertències siguin percebudes com una provocació i els esdeveniments es precipitin.
També Putin va cridar ahir a la calma l’Aliança Atlàntica, informa Gonzalo Aragonés des de Moscou. “Espero que prevalgui el sentit comú i la responsabilitat als nostres dos països i a la comunitat internacional”, va dir per videoconferència en un fòrum d’inversions. Si l’OTAN col·loca míssils a Ucraïna, va avisar, Rússia respondrà de la mateixa manera i en desplegarà de seus.
Aquesta és la “línia vermella” per actuar. “Si apareix algun sistema d’atac al territori d’Ucraïna, el temps de vol fins a Moscou seria de 7 a 10 minuts, 5 en el cas d’una arma hipersònica”. Rússia ja compta amb aquest tipus de tecnologia, va assegurar Putin, que va tornar a criticar el progressiu acostament de l’OTAN a les fronteres russes, amb Polònia i Romania ara dins d’aquesta aliança i sistemes de defensa antimíssils aliats al seu territori. Stoltenberg va rebutjar l’acusació que l’OTAN està provocant Rússia o Ucraïna amb el seu creixent pes en els confins de l’antic pacte de Varsòvia. “El fet que hàgim reforçat la nostra presència a la regió bàltica i al mar Negre és una reacció directa a la incursió militar russa a Ucraïna, l’annexió il·legal de Crimea” del 2014, va recordar Stoltenberg. I les seves finalitats –va insistir– són “defensives” i “dissuasives”.
“Una nova agressió desencadenarà serioses conseqüències”, va assegurar el secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, que va dir que també fa atenció a altres elements del “guió rus”, com les activitats per desestabilitzar el país des de l’interior i accions per “justificar” una intervenció. El secretari general de l’Aliança va advertir de possibles “sancions econòmiques i polítiques” contra Moscou en cas que ataqui Ucraïna. L’OTAN també podria reforçar “ràpidament” la presència a la zona i mobilitzar la Força de Reacció Ràpida, dotada de fins a 40.000 efectius.
El paper de l’Aliança Atlàntica en un hipotètic conflicte seria, no obstant això, limitat, ja que Ucraïna no és un membre de l’OTAN, va reconèixer el seu secretari general. “Hem d’entendre la diferència entre un país aliat de l’OTAN, com Letònia i altres països bàltics, Polònia i Romania, i un soci estret i molt apreciat com és Ucraïna”.
Stoltenberg es troba subjecte, d’una banda, a les pressions d’Alemanya per destensar la situació i, de l’altra, dels socis de l’est, que reclamen una reacció ferma com l’OTAN als moviments de Moscou i el seu aliat a Minsk, Aleksandr Lukaixenko, que els últims mesos ha portat milers de migrants a la frontera per pressionar la UE perquè reconegui el seu govern com a legítim i aixequi les sancions. ●
Stoltenberg amenaça Moscou amb sancions econòmiques i polítiques si agredeix el territori d’Ucraïna
El cap del Kremlin diu que Rússia haurà de respondre si l’OTAN col·loca míssils en territori d’Ucraïna