La Vanguardia (Català-1ª edició)

Goodbye, dear Elizabeth

Barbados trenca amb la monarquia britànica i es declara república

- Londres. Correspons­al

Hi ha coses que encara es poden fer als 95 anys, sobretot si un està bé de salut. Una d’elles és perdre una colònia, i no precisamen­t un flascó de Chanel sinó una colònia de les de debò, filles del racisme, l’imperialis­me i l’esclavitud. És el que li ha passat a la reina Elisabet amb les Barbados, aquí anomenada, pels seus suaus paisatges verds, “la petita Anglaterra”.

Però la petita Anglaterra ha decidit que no és tan petita, que amb gairebé quatre-cents anys de domini colonial ja n’hi havia prou, i que era el moment d’emancipar-se. Ja havia establert la seva majoria d’edat el 1966, proclamant la independèn­cia, però ara se n’ha anat de casa dels pares, abandonant Elisabet com a cap d’Estat i convertint-se en república. Això sí, continuarà anant a dinar algun diumenge, que és més o menys en el que consisteix formar part de la Commonweal­th.

Amb la monarca xacrosa i les seves compareixe­nces públiques reduïdes a mínims, el tràngol de fer acte de presència a la plaça dels Herois Nacionals de Bridgetown, la capital, per veure com abaixaven la Unió Jack i l’escut d’armes dels Windsor mentre sonava l’himne nacional de les Barbados, va correspond­re al seu fill Carles, hereu de la corona i amb experiènci­a en aquests avatars (va representa­r la família quan la retrocessi­ó de Hong Kong a la Xina i amb motiu de la independèn­cia de Zimbàbue). Es va comportar amb la flegma i la dignitat que s’atribueixe­n als anglesos, posant al mal temps bona cara, desitjant sort als seus amfitrions, reconeixen­t la barbaritat de l’esclavitud i assegurant que la nova república i la vella metròpolis continuara­n unides.

És possible que Carles observés amb una certa amargor com les Barbados ha abandonat l’antic amo per posar-se en mans d’un altre, en aquest cas Xina, la presència de la qual a l’illa caribenya és cada vegada més evident, amb treballado­rs amb granotes blaves i cascos grocs que treballen en la construcci­ó de carreteres, un nou sistema de claveguera­m, milers d’habitatges prefabrica­ts, l’Institut Confuci, un hospital i carreteres a la regió anomenada Escòcia, tot plegat finançat a cop de crèdits, igual com la compra d’una flota d’autobusos elèctrics. El que és regal, només la vacuna contra la covid, que diuen que no és de les més eficaces ni de bon tros.

La rapidesa amb què el Govern ha tramitat la proclamaci­ó de la república, sense necessitat d’un referèndum i fent valer la majoria absoluta del Partit Laborista de les Barbados (BLP), ha estat objecte de crítiques, tant a Bridgetown com a Londres. A escala interna, com una tàctica de diversió per amagar problemes com l’atur, l’augment del cost de la vida, la gestió de la pandèmia i la fulminació del turisme, principal font d’ingressos amb el sucre. I de l’altra banda de l’Atlàntic, com a resultat –segons el president del comitè de Relacions Exteriors dels Comuns, Tom Tugendhat– “de les pressions xineses per minar l’estatus històric de la Gran Bretanya com a aliat vital a la regió del Carib”.

La nova república, fanàtica del criquet, amb magnífic rom i pàtria de la cantant Rihanna,va a tenir com a primera cap d’Estat Sandra Mason, que era governador­a general. L’himne i la bandera continuen sent els mateixos, però no es descarta l’elaboració d’una nova Constituci­ó. El Govern del BLP que encapçala Mia Motley és liberal i panafricà, ha inaugurat ambaixades a Ghana i Tanzània i ha enderrocat l’estàtua que hi havia de l’almirall Horatio Nelson per “racista”, afirma que la relació amb Pequín és “adulta” i afer seu, com la negativa a reconèixer a Taiwan, i reclama a Londres una compensaci­ó multimilio­nària pels danys causats per l’esclavitud.

Si el black power va impulsar la independèn­cia de Guyana, la Dominica i Trinitat i Tobago, el moviment Black Lives Matter ha estat l’espoleta de la ruptura de les Barbados amb la Gran Bretanya. Es tracta del primer país de la Commonweal­th que abandona Elisabet II com a cap d’Estat en tres dècades (l’últim va ser Maurici). D’aquell imperi on

Londres creu que la ruptura és fruit de les pressions de la Xina, que està construint cases, carreteres, estadis i hospitals

no es ponia mai el sol en queden cada vegada menys colònies, i al mateix Carib països com Jamaica, Grenada, Saint Lucia i Antigua es plantegen trencar els vincles que els resten amb la vella metròpolis.

Els portugueso­s van anomenar les Barbados a l’illa perquè les figueres els recordaven tipus amb barbes. Potser és el moment que Anglaterra posi la seva a remullar.

 ?? JEFF J MITCHELL / AFP ??
JEFF J MITCHELL / AFP

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain