Gasoducte Magrib-Europa, un mes tancat

Es compleix un mes del tancament del gasoducte MagribEuropa i, aparentment, tot continua igual. No hi ha hagut cap col·lapse. De dos gasoductes s’ha passat a un i han començat a arribar vaixells amb càrregues complementàries de gas liquat.

Al novembre, Algèria ha complert la seva paraula: subministrament garantit. El gas algerià arriba a través del gasoducte Medgaz, proveït d’una sola canonada, que connecta directament els jaciments de Hassi R’Mel, a uns 520 quilòmetres al sud d’Alger, amb la costa d’Almeria. Encara no hi ha hagut l’anunciada ampliació de potència del Medgaz, ja que els nous turbocompressors no seran operatius fins a gener o febrer del 2022.

Sent així, Algèria ha enviat a Espanya dos vaixells amb sengles carregaments de gas liquat al novembre. A raó de dos vaixells mensuals, aquests carregaments suposarien uns 2,5 bcm anuals de combustible, quantitat més o menys equivalent a la demanda que no podrà ser satisfeta pel Medgaz en solitari. (Un bcm equival a mil milions de metres cúbics de gas.) Al seu torn, Enagás, gestora de la xarxa de distribució a Espanya, assignarà ben aviat dos o tres nous slots (temps de descàrrega) a les seves plantes de regasificació per poder ampliar la compra de gas liquat a l’exterior.

En aquest primer balanç cal afegir que les dues canonades del Magrib-Europa es conserven en bon estat, amb gas a l’interior a pressió estable. Si l’haguessin buidat, la instal·lació, de 1.430 quilòmetres de longitud, podria patir greus desperfectes. Ni el Marroc ni Algèria no han decidit obrir vàlvules. Han estat prudents. El gasoducte, que pren el nom de Pere Duran Farell a la secció algeriana, podria tornar a funcionar demà mateix si la tensió entre els dos països amainés.

Més balanç. El que li està passant a Espanya amb el gas algerià ha posat en guàrdia Itàlia, el govern de la qual ha decidit incrementar el control estatal sobre el gasoducte Enrico Mattei, que connecta l’illa de Sicília amb Algèria a través de Tunísia. La societat estatal Snam, gestora de la xarxa gasista italiana, ha comprat un 49% de la instal·lació. Itàlia rep gas natural d’Algèria, de Líbia i de l’ex república soviètica de l’Azerbaidjan, a través del mar Adriàtic. També importa gas rus via Àustria i gas noruec a través de Suïssa.

El gas continua arribant a Espanya amb normalitat, però els preus es mantenen a l’alça a tot Europa, amb la consegüent repercussió en la formació de la tarifa elèctrica. El gas cotitza aquesta setmana a uns 93 euros megawatt hora, gairebé quatre vegades més que fa un any, quan el preu s’acostava als 25 euros. (La tarifa és encara més alta al mercat de l’Extrem Orient: 105 euros.)

En aquest brutal augment hi conflueixen la pujada de la demanda mundial després del moment més agut de l’epidèmia i les tensions geopolítiques entre Rússia i la Unió Europea, sota pressió dels Estats Units. La frontera russa amb Ucraïna bull. Bielorússia ha desafiat Polònia i Alemanya ha endarrerit la posada en marxa del segon gran gasoducte del Bàltic amb Rússia (Nord Stream 2). Al front sud, Israel ha establert un ambiciós pacte militar amb el Marroc. I Espanya, que intenta mantenir un equilibri gairebé impossible al Magrib, ha reforçat lligams amb Turquia, que manté un dur contenciós amb Grècia i Israel, a propòsit del gas descobert en aigües del’illa de Xipre.

No hi ha problemes de subministrament i la tensió continua alta en tots els fronts