La Vanguardia (Català-1ª edició)
El somni liberal produeix monstres
Després de guanyar la guerra freda, les democràcies liberals estan immerses en un estat d’avorriment que, afegit a la por davant l’avenir globalitzat, ha portat molts ciutadans a abraçar projectes radicals com a expressió del seu malestar. La desil·lusió arran de l’èxit del final de la història recorre Occident en forma de guerres culturals davant les quals les receptes tradicionals del conservadorisme competeixen amb la renovada fórmula dels partits d’extrema dreta identitària.
Trobar un tractament per a aquest diagnòstic “no és gens fàcil”, va assegurar ahir la periodista i historiadora Anne Applebaum, autora d’El ocaso de la democracia (Debate), en el diàleg que va mantenir amb el president del PP, Pablo Casado, per a qui l’emergència del populisme els últims anys s’explica per la crisi financera i l’enfonsament de les expectatives de futur dels fills de les classes mitjanes. Una frustració que no va trobar la deguda resposta en els partits moderats i que van aprofitar per créixer els moviments antisistema.
“La vacuna contra el populisme, que ofereix solucions fàcils a problemes complexos, és no disfressar-se de populistes i reivindicar els valors de la llibertat com a garantia de la prosperitat”, va dir el líder conservador, que es va posar el vestit més europeista, el que va estrenar quan va rebutjar la moció de censura de Vox, davant l’auditori de l’acte “Creem un futur en llibertat”, organitzat per la Fundació Concòrdia i Llibertat.
Applebaum (Washington, 1964), que en l’actualitat escriu a la revista The Atlantic i va guanyar el Pulitzer el 2004 per l’obra Gulag, és especialista en la caiguda del comunisme de l’òrbita soviètica i ha explorat al seu últim llibre el declivi de les democràcies occidentals, assetjades per l’auge del populisme nacionalista en països com Polònia o Hongria, amb elits autoritàries que utilitzen les teories de la conspiració i la polarització política, a través de les xarxes socials, per aconseguir els seus objectius il·liberals, però també al Regne Unit i els Estats Units, sumits en la “nostàlgia” després d’haver perdut un estatus privilegiat.
“Una de les coses més perilloses que existeixen avui dia, clarament als Estats Units, és que hi ha molts ciutadans que pensen que no hi ha futur, que el seu estil de vida, els seus valors, estan desapareixent i que hi ha una societat que els desplaça i no els deixa lloc”, va explicar
Applebaum, que situa en aquest temor irracional la clau de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca amb el lema “Make America great again”. Per vèncer aquesta por, a parer de l’escriptora nord-americana, cal inspirar confiança i ajudar l’individu a “entendre el món” davant els “canvis disruptius” que les noves tecnologies provoquen de manera accelerada.
Casado va carregar contra la
“La vacuna contra el populisme és no disfressar-se de populistes”, assegura Pablo Casado
“suposada superioritat moral de l’esquerra”, rebatuda, segons va dir, per l’obra d’Applebaum, i va defensar l’economia de mercat i la responsabilitat individual del model capitalista com a pilars de la nació i de l’Estat de dret i de benestar.
I si tots dos van coincidir a identificar el populisme com l’amenaça més gran de la visió liberal de la democràcia, Casado va fer un pas més i va proposar d’estendre l’OTAN més enllà de l’Atlàntic, fins a Austràlia, el Japó, Israel o Colòmbia, que tenen “principis” compartits “molt millors” que els dels “adversaris” d’Europa: les teocràcies, dictadures o autocràcies. “Defensem-los”, va reclamar. ●