La Vanguardia (Català-1ª edició)
Puig vol la presència de Catalunya en tots els fòrums multilaterals”
Ha posat en relleu la neces
■ sitat –des del respecte– de sumar esforços perquè l’Espanya oficial s’assembli a la real: plural, tolerant i inclusiva.
Ximo Puig, el president de la Generalitat Valenciana, reclama la presència de Catalunya als debats substantius que concerneixen el conjunt de les comunitats autònomes i, en particular, l’impuls del corredor mediterrani i el debat sobre el model de finançament autonòmic.
“Si un 20% del PIB d’Espanya no participa en aquest debat, no anem bé”, va alertar el president de València en el curs de l’esmorzar organitzat per Barcelona Tribuna.
En aquesta intervenció –que no va anar a escoltar cap membre de l’Executiu català, reunit a aquella hora al Palau de la Generalitat– Puig va defensar la concertació: “A ningú no se li demana que renunciï a les seves idees legítimes, però és exigible per a la governança l’ètica de la responsabilitat”.
Tot això no significa, segons Puig, que després no hi pugui haver “negociacions bilaterals”, i va afegir que “el pragmatisme no és fugir de la utopia; és avançar assenyadament perquè sigui possible”. “De què serveix absentar-se de les taules on es juguen les partides del futur?”, es va preguntar Puig.
El president valencià, que la tarda anterior, dilluns, s’havia reunit amb el president Pere Aragonès a la Generalitat, va assenyalar que, malgrat tot, observa un canvi gradual, més assossec, de les posicions dels líders catalans.
Puig està especialment interessat a enrolar Catalunya en el debat del nou model de finançament autonòmic en la mesura que sap que el pes específic de l’economia i la política catalanes és crucial. Puig necessita resoldre la insuficiència financera que ha perjudicat espe
Ha compartit l’anhel del
■ president Ximo Puig que Catalunya deixi enrere deu anys perduts i torni als debats de futur. cialment la seva comunitat.
València s’ha convertit en un dels principals promotors d’aquest debat i ha produït una literatura científica considerable, a la qual es deu la denúncia del dúmping fiscal que exerceix Madrid i la necessitat d’aconseguir una harmonització fiscal en què en la seva intervenció d’ahir
En Comú Podem treballem en ■ la mateixa línia que el Govern valencià amb l’objectiu d’establir lligams amb tots els territoris de l’aliança mediterrània a Barcelona va tornar a insistir.
Avui dia el finançament és la seva principal urgència política, en la mesura que és una qüestió que s’ha convertit en un dels eixos de la política valenciana i en què s’han mobilitzat els empresaris, la societat civil i tots els partits de la comunitat.
El Govern central ha anunciat n Puig propugna una societat basada en el respecte. Dubto que Espanya respecti la majoria independentista o el 80% de catalans que vol un referèndum diverses vegades que l’inici del debat sobre el nou model de finançament és imminent, però una vegada i una altra la data prevista al calendari s’endarrereix.
Això explica la insistència de Puig a aconseguir sumar Catalunya en aquest debat del qual fins ara la Generalitat es vol mantenir al marge malgrat que, com subratllava el president Aragonès a l’entrevista publicada per La Vanguardia diumenge passat, “allà on es discuteixi un euro nosaltres hi serem”.
En aquest context Ximo Puig va desgranar la seva intervenció al Palau Macaya de Barcelona, on el van anar a escoltar, entre d’altres, l’actual líder del PSC, Salvador Illa; l’expresident José Montilla; la líder dels comuns, Jéssica Albiach, i un dels seus lloctinents, David Cid, així com el diputat de Junts per Catalunya, Josep Rius, a més d’alguns empresaris amb interessos compartits entre Catalunya i València. No en va, com va recordar el mateix president en aquesta intervenció, Catalunya i València són els primers clients dels seus respectius mercats.
Puig va desenvolupar a Barcelona el discurs que fa anys que exposa a tot arreu on hi ha algú que vol saber la seva opinió: la via valenciana. Una aposta federalitzadora basada essencialment en dos principis polítics: el reconeixement de la diversitat –“Espanya serà de tots o no serà”– i el respecte com a principi de tota acció política. Aquestes són les claus del que ell mateix defineix com la “mirada valenciana a una realitat complexa que no admet mirades simples”.
Aquesta mirada, basada en el principi de la “confiança federal”, ha de combatre les urgències del moment, des de l’emergència dels populismes que creu que cal combatre “donant solucions als problemes reals, generant estabilitat i garantint la seguretat”.
Aquesta mateixa política és la que ha de garantir el respecte envers el món del treball. “Alguna cosa falla en aquest país quan quatre milions de persones no tenen feina i els empresaris no aconsegueixen trobar personal adequat per a les seves empreses”. “La prioritat de la via valenciana és que cada ciutadà pugui viure amb la seva feina”.
Puig reivindica posar “la gestió al centre de l’acció”. Aquesta és, a parer seu, la manera com la política, severament desacreditada, segons reconeix ell mateix, ha de recuperar el crèdit perdut.
I també una administració eficaç. En el torn de preguntes una de les qüestions plantejades va ser si l’Administració central ha destinat prou recursos al corredor mediterrani, i en aquest punt Puig va ser molt explícit. La resposta és que sí, però va subratllar que un altre problema són els problemes burocràtics que s’acumulen entorn de qualsevol projecte d’inversió.
Miquel Roca, el president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, que va exercir de presentador del president valencià, va tancar el debat aplaudint el seu discurs i desitjant que els propòsits de Puig es compleixin. Pel bé de tots. ●
Expresident de la Generalitat
Baes. grup socialista Parlament
El pragmatisme no és fugir de la utopia, és avançar assenyadament per fer-la possible”
Pres. En Comú Podem Parlament
De què serveix absentar-se de les taules on es juguen les partides del futur?”
Diputat Junts Parlament
La nostra és una mirada cap a una realitat complexa que no admet mirades simples”