La distància no és l’oblit

Com la protagonista de la novel·la El tiempo entre costuras, de María Dueñas, les autoritats catalanes podrien dir que “la normalitat no estava en els dies que queden enrere, tan sols es trobava en aquells que la sort posava al davant, cada matí”. L’última visita del Rei a Barcelona no va convocar actes en contra, i l’ANC, perquè no fos dit, va projectar durant uns minuts una imatge de Felip VI cap per avall amb la llegenda “Fora les forces d’ocupació”, a les Torres Venecianes de la plaça Espanya. Una protesta testimonial de l’independentisme, per cobrir l’expedient, però lluny del tall de la Diagonal i les manifestacions als carrers per la cerimònia dels premis Princesa de Girona, de fa dos anys.

La veritat és que la Zarzuela ha mantingut l’agenda catalana, més enllà de les tensions, fins al punt que

Felip VI i Aragonès van compartir una taula de 16 comensals, poc apta per al diàleg

Catalunya ha estat la comunitat on més vegades s’ha desplaçat la Corona en aquest darrer temps. També les plantades des de les institucions s’han anat reduint a la mínima expressió. És com si tothom (o gairebé) volgués tornar a la normalitat. El president Pere Aragonès no va anar al lliurament de despatxos als nous jutges a L’Auditori, dilluns al matí, però, en canvi, va assistir al sopar al vespre amb Felip VI, a la sala oval del MNAC, on es van lliurar els premis de Foment del Treball. Això sí, va caldre disposar d’una gran taula presidencial rodona, de setze convidats, de manera que era molt difícil que es parlessin, ja que estaven l’un davant de l’altre però a una distància física considerable.

L’ús savi de les taules de gala és una cosa que el protocol de la monarquia administra a la perfecció, d’ençà que Alfons XII va inaugurar el Gran Menjador del Palau Reial amb motiu del seu segon matrimoni, el 1879. La taula és llarguíssima, amb capacitat per a 126 coberts, així que la ubicació dels comensals permet evitar proximitats incòmodes. En qualsevol cas, en els seus discursos públics es van enviar missatges: el Rei va demanar estabilitat i seguretat jurídica, i el president va advocar per la taula de diàleg a fi de pactar una consulta a l’escocesa. Res de nou. La normalitat és també això. O com va escriure García Márquez, la normalitat és quan no passa res. ●