Futbol femení al cim

Alexia Putellas es va coronar dilluns a París com la millor jugadora de futbol del món. La consecució de la Pilota d’Or –cap esportista espanyol no l’havia aconseguida des que Luis Suárez la va rebre en un llunyà 1960– converteix la jugadora del Barça en un referent. I ho fa amb tot mereixement, vista, d’una banda, la contínua progressió del seu joc i, de l’altra, la del Barça, l’equip que capitaneja. Putellas va iniciar el seu breu discurs d’agraïment assenyalant aquesta doble base del guardó: “És un premi individual, però és un èxit col·lectiu”.

Tenia tota la raó. La seva habilitat com a futbolista va a més, la seva destresa al centre del camp és notòria i la seva contribució als gols de l’equip no ho és pas menys. La progressió del Barça resulta igualment palpable. L’any passat va anotar un triplet, guanyant la Lliga, la Copa de la Reina i la seva primera Champions. No només això: entre les cinc millors jugadores de la gala organitzada per France Football al teatre Châtelet de París n’hi havia tres de blaugrana: Putellas, Jennifer Hermoso (segona) i Lieke Martens (cinquena).

Totes aquestes dades ens parlen del moment feliç que viu el futbol femení al nostre país. Fa deu anys conservava un aire d’exotisme i ocupava una posició marginal en l’interès dels aficionats. Avui és una presència constant als mitjans de comunicació i, en el cas del Barça, l’aforament de l’estadi Johan Cruyff resulta insuficient quan es disputen partits decisius. Cal ser justos i reconèixer a l’anterior directiva del Barça, mereixedora de crítiques importants en altres aspectes, que va donar suport amb resolució i bon criteri, també amb una encertada política inversora, al futbol femení. Els fruits es recullen ara. Al Johan Cruyff, jugadores com Putellas, i tot l’equip en conjunt, practiquen un futbol de gran nivell que qualsevol bon aficionat sap apreciar.

Les futbolistes ja s’han guanyat, a còpia de talent i tenacitat, el respecte de l’afició. Ara és hora que les institucions compleixin els seus compromisos i regularitzin la situació, per posar fi a discriminacions històriques. El juny passat, el Consell Superior d’Esports va aprovar la normativa per reglar la professionalització del futbol femení. Però cinc mesos després, fa tot just quinze dies, es va denunciar la lenta implementació dels acords i va aflorar la possibilitat d’una vaga al futbol femení. Confiem que no s’arribi a aquest extrem. El futbol femení ha fet els deures i les institucions han de fer els seus. ●

L’hora feliç que viu aquest esport obliga les institucions a complir les promeses