Nacionalitzar Pfizer

L’avió del president de Pfizer, Albert Bourla, a l’última cimera de Davos va competir en mida amb el de Boris Johnson; Biden l’anomena “el meu amic” i va ser convidat d’honor als Jocs Olímpics de Tòquio. Mentrestant, ha convertit la seva vacuna en el negoci més gran de la història del medicament: 80.000 milions de dòlars previstos per a aquest any.

Moderna ha quedat molt enrere. I potser això explica ara les insinuacions del seu president sobre el temps necessari per a una altra vacuna que han enfonsat els mercats.

El de Pfizer ha estat més astut: els investigadors de BioNTech van acceptar 350 milions d’ajuda pública d’Alemanya per investigar la vacuna; Bourla els va comprar la patent per fabricar-la massivament; però va rebutjar, en canvi, la subvenció que li van oferir al seu torn els EUA per així poder fixar ell els preus que va voler... I deunidó si els va fixar!

Tant que a Sud-àfrica no van poder pagarlos. I el seu ministre de Sanitat, Zweli Mkhize, va declarar al FT que les exigències de Pfizer eren “irracionals”. I d’aquí arriba la variant òmicron, que ara frena la nostra recuperació. Hauria estat més barat pagar-la nosaltres.

O haver sabut fer passar abans per l’adreçador tanta avarícia sense fronteres. Les vacunes han salvat mig milió de vides al món i l’eficiència de Pfizer fabricant-les mereix el nostre agraïment. Però hem permès als estats empoderar-se com mai per combatre la pandèmia mentre els deixàvem també inermes davant el poder de Pfizer. Com em va dir a La Contra Seth Berkley, director de GAVI, l’organització de l’ONU per a la vacunació, “ningú no està fora de perill fins que tots estiguem fora de perill”.

I no ho estem, perquè el 94% dels ciutadans dels països pobres encara no es poden vacunar i entre ells circula i muta el virus que ara torna a paralitzar les nostres economies... Que car que ens surt l’avió de Bourla!

Així que no es tracta de nacionalitzar Pfizer en el sentit clàssic –i obsolet– d’expropiació estatal; però sí de posar límits –comencem per l’opinió pública– a la seva obsessió pels beneficis en favor de la salut de tothom. Perquè no només hi guanyi Bourla. ●