La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Ajuntament va tolerar l’ocupació per la falta d’alternatives
per donar-los aliments, vetllar per l’escolarització del menor de tres anys, donar servei de pediatria al nadó i proporcionar ajuts econòmics puntuals per a bolquers, farmàcia o transport. “Era una família amb qui teníem una bona vinculació. No era una família que proactivament es va acostar als serveis socials, sinó que van ser els serveis socials els que s’hi van acostar, però se’ls va acompanyar en diversos serveis”, va indicar la tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laura Pérez.
L’alcaldessa Ada Colau va elogiar la tasca dels serveis socials i va denunciar que la propietat d’Evo Banco “s’havia desentès” del local. “No era un habitatge, era una oficina bancària. No pot ser que les entitats se’n desentenguin. El que és clar és que el local no tenia les condicions d’un habitatge”, va afirmar. No obstant això, els serveis socials no van facilitar cap habitatge o pensió on allotjar la família malgrat que sabien que hi havia dos menors vivint allà. La propietat, per la seva part, va denunciar l’ocupació el gener del 2020 i des d’aleshores estava pendent que avancessin els tràmits del procediment judicial. Falta per saber si l’Ajuntament hauria allotjat en algun alberg, pensió o pis públic si el jutge hagués dictat el desallotjament dels residents a la sucursal. Fins aleshores, l’Ajuntament havia inspeccionat la finca per assegurar-se que les instal·lacions d’aigua i llum del local estaven en bon estat. “Es va analitzar l’edifici i es va veure que no hi havia un risc imminent per als allotjats. Es va mirar que funcionaven els interruptors, la ventilació i el subministrament elèctric”, va dir la tinenta d’alcalde de Drets Socials, que va afegir: “La família mantenia el local en les millors condicions. És infrahabitatge i no són les condicions per viure-hi, però l’alternativa que li podíem oferir era un reallotjament provisional que en casos dels que recullen ferralla no els encaixa gaire”.
Les dades indiquen que l’Ajuntament té capacitat per reallotjar famílies quan es detecta que els assentaments en què viuen estan en mal estat. Durant el 2021, es van reallotjar 65 famílies que estaven en instal·lacions malmeses i que suposaven un perill per als seus ocupants.
L’incendi d’ahir condensa diversos fenòmens en un. La falta d’habitatge a un preu assequible, la perpetuació de la pobresa, locals buits i ocupats, i la manca de recursos públics per donar un habitatge social a aquests col·lectius. La tragèdia d’ahir va recordar la que va sacsejar Badalona l’any passat i de la qual la setmana que ve se’n complirà el primer aniversari. Dues persones van morir i 19 van resultar ferides en un foc que va arrasar una nau industrial on residien prop de 150 persones, la majoria immigrants sense papers que es de
La sucursal incendiada figurava en un informe dels Mossos sobre infrahabitatges
dicaven a traginar amb ferralla. Aquest fet va empènyer les administracions a elaborar un cens amb els assentaments que hi havia escampats per Catalunya per donar una resposta adequada en casos d’infrahabitatge. Els Mossos d’Esquadra van elaborar el denominat Informe sobre Naus i grans espais ocupats a Catalunya amb l’objectiu de detectar els assentaments i donar una reposta “preventiva, assistència, social i de seguretat”. La sucursal ocupada on es va declarar l’incendi figurava en aquell informe i totes les administracions, des de l’ajuntament fins a la conselleria d’Afers Socials eren coneixedores de l’ocupació del local i que a dins hi vivia una família amb dos nens petits. ●
rector de l’oenagé Cepaim a Catalunya.
Tècniques de la Fundació Secretariat Gitano detallen que de la cinquantena de famílies que visiten habitualment i que viuen en condicions molt precàries a Barcelona, unes cinc resideixen en comerços que fa temps van abaixar la persiana, especialment a la zona del Besòs. “En tenim algunes que ja fa molts anys que són aquí, que han regularitzat la seva situació, que en algun moment han aconseguit contractes de treball i que han escolaritzat els seus fills però que no aconsegueixen mai l’estabilitat total, ja que no tenen opció a un habitatge, la seva única sortida és ocupar”, expliquen les mateixes fonts.
Però els migrants no comunitaris amb papers són minoria. És el peix que es mossega la cua. Sense documentació estan abocats a guanyar-se la vida en l’economia informal, molts recollint ferralla, amb ingressos mínims per poder-se pagar un pis o una habitació. A més, aquest tipus d’ocupació requereix en molts casos espais més amplis per poder emmagatzemar el que obtenen al carrer.
La Taula del Tercer Sector es va afegir ahir a les reiterades crítiques per la falta d’habitatge per a col·lectius sense recursos i va recordar que durant la pandèmia les entitats han duplicat els ajuts per fer front a l’emergència habitacional. També va subratllar que la situació de pobresa afecta un 35% dels menors de Catalunya.
Dels prop de 5.000 ciutadans sense llar que es calcula que viuen a Barcelona, més de 3.000 s’allotgen en recursos públics i privats, mes de 1.000 dormen a la intempèrie, i la resta, en solars, locals i fàbriques. ●
Abans les naus acollien centenars de persones, ara es distribueixen en espais més petits