La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aliança per impulsar una aplicació més enllà de la fallida T-Mobilitat
La galàxia de possibilitats per desplaçar-se avui dia, al marge del vehicle privat, va molt més enllà del transport públic. El Bicing, les motos compartides, el bus a la demanda, els cotxes de lloguer... Cap no queda recollit dins de la T-Mobilitat. Sí que els inclou el concepte de la mobilitat com a servei ( mobility as a service, MAAS), que aposta per una aplicació mòbil en què s’integrin totes les opcions imaginables, tant públiques com privades, i fins i tot s’arribi a permetre el pagament de diferents mitjans de transport a través d’un únic canal.
A Catalunya, de moment, aquesta possibilitat, que és més un somni que una realitat, es troba en un estat molt incipient. Per això, la menció a la T-Mobilitat ahir, en una sala del recinte modernista de l’hospital de Sant Pau plena d’experts i professionals d’empreses de mobilitat, provocava un murmuri i somriures descreguts sota les mascaretes. El projecte de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha deixat de ser l’eterna promesa incomplerta d’una revolució en la manera d’utilitzar el transport públic per convertir-se en la riota d’un sector que ja mira molt més enllà de la fallida T-Mobilitat.
Diversos operadors priformació en temps real i l’impacte que han tingut en l’àmbit dels usuaris ha estat molt reduït. “El sector públic és el que té la capacitat d’establir les regles del joc, per això ha de prendre la iniciativa, implicar-se i treballar de manera coordinada amb els operadors privats”, reclama Martí Jofre, un dels autors d’un estudi elaborat per la consultora Factual i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en què han col·laborat agents tan variats com l’AMB, Abertis, Carnet, Racc, Saba, Banc Sabadell i Seat.
L’estudi sobre els reptes i
Un estudi de Factual i la UPC reclama lideratge a l’administració pública
les oportunitats de la mobilitat com a servei a Catalunya presentat ahir reclama un lideratge clar des de les administracions i un marc regulador flexible que permeti afrontar el delicat aspecte de l’ús de les dades dels usuaris. A més, considera fonamental una col·laboració publicoprivada més gran, com ja hi està havent en altres països europeus més avançats en aquest camp. Segons Miquel Estrada, professor de la UPC, un