Una ‘desgràcia’ amb una factura milionària

Després de més de vuit anys de l’allau de terratrèmols desfermada amb la injecció de gas al subsol marí, en uns antics pous petrolífers davant la costa de l’Ebre i Castelló, que va causar una enorme alarma social, i després d’una instrucció judicial lenta i tortuosa, el cas Castor ha quedat en no res. Si més no per la via penal i en espera de veure si la Fiscalia i l’acusació particular recorren la sentència absolutòria.

L’Audiència de Castelló ha fet seva pràcticament tota la tesi dels advocats de les defenses dels dos exdirectius de la promotora del magatzem de gas, les dues úniques persones físiques acusades, i de la mateixa Escal UGS, filial de l’ACS de Florentino Pérez. Els magistrats només han necessitat quinze dies per posar en valor tot el que es va dir durant el judici, amb desenes de testimonis, i analitzar totes les proves presentades en un cas de gran complexitat tècnica.

Quan el Castor era un

● macroprojecte en tramitació, en la primera dècada del segle XXI, un grup de veïns (Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia) va alertar del perill d’injectar gas en pous de petroli. Els diferents governs (PSOE i PP), però, hi van donar llum verda. Quan Florentino Pérez va comparèixer davant del Parlament el 2019 va assegurar que allò del Castor havia estat una “desgràcia” que li havia fet perdre diners, malgrat la polèmica indemnització de 1.350 milions cobrada del Govern espanyol per la clausura d’un magatzem de gas inservible.

La Fiscalia demanava penes de sis anys de presó, però l’Audiència es fa seva gairebé tota la tesi de les defenses