Apple TV+, la nova HBO

El 1996 el canal de cable prèmium HBO va llançar l’eslògan “It’s not TV. It’s HBO”. Era una manera de diferenciar-se de la competència, ja que el seu model de negoci no es basava en l’audiència, sinó en les quotes dels abonats. Amb l’arribada d’Oz, Sexe a Nova York i Los Soprano entre el 1997 i el 1999, aquestes paraules serien interpretades com una manera d’elevar els seus títols per damunt de la resta de la ficció televisiva. Traspassaven límits pel llenguatge, el contingut, la violència, la naturalesa dels personatges, l’interès per atreure un públic adult i amb una sensibilitat artística: no eren obres que busquessin únicament l’entreteniment. Al seu torn, els mitjans de comunicació van començar a viure les sèries originals d’HBO amb una expectació desmesurada. Encertessin o no el tret, sabien que s’havien produït amb la intenció d’aportar a la conversa, de ser diferents i estimulants. D’aquí van sortir Iluminada, The wire, A dos metros bajo tierra, Joc de trons, Treme, Big little lies, We are who we are o Betty.

Ara que a HBO Max costa de discernir entre les propostes desenvolupades a HBO, les produïdes des d’HBO Max i les que provenen de Warner Bros en el seu afany per tenir una oferta més accessible i comercial, diluint una marca històrica, tenim un servei de streaming que li fa la competència a escala global: Apple TV+. No té la pressió de fer un pas endavant a la televisió perquè el mitjà i la percepció que es té de la ficció televisiva estan en un altre punt, però es nota la cura invertida en el desenvolupament i l’adquisició de projectes, a més d’una factura visual impecable. Apple sap que és sinònim de qualitat d’imatge, i les seves produccions ho han de reflectir.

Pot haver tingut relliscades com Little voice, La historia de Lisey o See, però la ràtio de qualitat està a un altre nivell. Té el millor bloc de ciència-ficció amb Invasión, Fundación i

Para toda la humanidad, i una oferta entre el notable i l’excel·lent amb Swagger, Ted Lasso, Mythic quest, Defending Jacob, Physical, Perdiendo a Alice, Servant, The morning show, La costa dels mosquits, Central Park, Teheran, Dickinson o The shrink next door,

l’última revelació amb Paul Rudd com un psiquiatre que s’aprofita d’un pacient dèbil interpretat per Will Ferrell. No està gens malament que en dos anys en funcionament ja esperem les propostes de la plataforma amb curiositat i una confiança guanyada a pols.

It’s not HBO. It’s Apple TV+. ●