El que saben els experts sobre l’òmicron

Encara sabem molt poc de la variant òmicron i dels efectes que pot tenir en el comportament de la pandèmia. Adolfo García-Sastre, director de l’Institut de

Hem d’estar preoc pats per a esta o a soca

Segons l’opinió de García-Sastre, “més que preocupats, hem d’estar alerta, ja que es tracta d’una variant molt única amb un gran nombre de mutacions, especialment on s’uneixen els anticossos neutralitzants. Però dir que és una variant que pot reiniciar la pandèmia és exagerat”.

Per la seva part, Sola creu que sí, perquè “el virus ha canviat, i s’ha de saber en què es tradueixen aquests canvis. S’ha de pensar que qualsevol canvi que hi ha és perquè al virus li va bé. De moment, i davant d’això, compte, alerta, i la guàrdia ben alta”.

’ m cro s m s tra sm ss ! "#e m s r #e ta

“La raó de ser de les mutacions és fer el virus més transmissible, no més virulent. Per tant, pot ser que sigui més transmissible, però ens falten dades i temps per saber-ho. Si es transmet més, hi haurà més casos, i poden augmentar els greus. De moment, en les persones a qui s’ha diagnosticat, els símptomes són febles, però han estat molt pocs casos i en persones que no són de grups de risc”, assegura García-Sastre. Isabel Sola opina que “no necessàriament ha de ser més virulenta. Han aparegut més canvis. Això vol dir que el virus ha tingut més llibertat per canviar, i aquestes mutacions li donen un avantatge. Però algunes d’aquestes mutacions poden ser neutres, i no donar lloc a cap canvi de comportament. D’altres sí, però no necessàriament ha de ser més virulent, i seria possible fins i tot que el virus s’atenués i perdés virulència. L’atenua

Salut Global i Patògens Emergents a l’hospital Mount Sinai de Nova York, i la investigadora Isabel Sola, que treballa al Centre Nacional de Biotecnologia ció és una possibilitat bastant lògica en l’evolució d’un virus”.

$ot arr "ar a s "st t r #a ar a t de#ta

“Ens fan falta dades, i no ho sabrem fins d’aquí un mes o dos, però si les pròximes dues setmanes augmenten els casos d’òmicron en detriment dels de delta, llavors en un mes i mig òmicron es pot convertir en la variant dominant”, ha explicat Adolfo García-Sastre a RAC1.

es ac es act a#s e s prote%e &e co tra a esta o a ar a t

“Diria que amb les mutacions que ja té el virus podria ser que en disminuís una mica l’efectivitat, però que no la perdin del tot i sigui semblant a la que tenim ara”, explica Sola. Per García-Sastre, “encara és aviat per saber-ho. Tindrem pistes sobre la protecció de la vacuna quan es facin els assajos amb sistemes de cèl·lules. Ho sabrem d’aquí un parell de setmanes. Però s’espera que el percentatge d’efectivitat baixi, sobretot en les persones que tinguin els nivells més baixos de protecció”.

'ecess tarem a o a ac ! a per a #’ m cro

Segons García-Sastre, “s’adaptaran les que ja tenim, que és molt més fàcil i ràpid que ferne una de nova. Cal fer menys proves. El més lent és la distribució i l’administració”. Després hi ha la qüestió de “què del CSIC i codirigeix el grup de coronavirus, en aquest centre, expliquen què se sap fins ara d’aquesta nova soca. exigiran les agències reguladores per a aquest canvi. La vacuna de la grip es canvia cada any sense necessitat de repetir assajos clínics. Caldrà veure quina és l’actitud de les agències reguladores, i si accepten directament la reformulació, cas en què hi hauria vacunes massivament d’aquí uns mesos, o si exigeixen algun tipus d’assaig”, explica Sola.

a tercera dos s #a m ##or ma era e te m de prote% r! os

García-Sastre: “Ara mateix no sabem si tres dosis protegeixen contra l’òmicron ni en quina mesura. Però administrar tres injeccions sembla la manera més adequada de vacunar contra qualsevol variant, encara que no queda clar si n’hi haurà prou, ni quant temps durarà la immunitat. Simultàniament, cal vacunar els nens i augmentar el nombre de vacunes que s’envien a l’Àfrica”, explica l’investigador de l’hospital Mount Sinai.

Sola, per la seva part, diu que “les vacunes possiblement conservaran efectivitat. Ara toca ser previnguts, i convé mantenir la vigilància per veure com es comporta, com respira el virus”.

A més a més, la investigadora del CSIC opina que “és fonamental afrontar el problema de tenir una vacunació universal, perquè en països on és molt baixa el virus es pot reactivar i poden apa

rèixer noves variants”.

a de#ta de &ar( de ser predo! m a t

“Dependrà del nombre de casos i de la proporció d’aquests casos que requereixin hospitalització. Si el nombre és problemàtic caldrà estar pendent de prendre les mesures de contenció que siguin millors”, diu García-Sastre.

T dr a se t t rec perar a#% es de #es mes res e s’)a a at re#a&a t e#s *#t ms mesos

Per Isabel Sola, “és necessari recuperar mesures no només per aquesta nova variant, sinó simplement contra la variant delta, que és la que està circulant. Tot i que s’està vacunant, no n’hi ha prou. És necessari recuperar, si volem mantenir el control de la situació, les mesures no farmacològiques, i més ara que venen dates de festes i celebracions. Mentre el virus circuli aquestes mesures no es poden abandonar”.

’apar c + de #’ m cro com! p# ca aco se% r #a mm tat de %r p

“Aquest és un concepte relatiu. No és un número màgic que ens garanteixi la protecció absoluta i per sempre. Com més persones estiguin vacunades, més obstacles tindrà el virus, i això permet controlar millor el seu impacte en la salut pública. Hem comprovat que, com més alt és el nombre de persones vacunades, més baix és el d’hospitalitzacions i morts. Tindria sentit si les vacunes ens donessin immunitat del 100% i per a tota la vida, i que fos, a més a més, una immunitat esterilitzant, però no és el cas”, diu Isabel Sola. Albert Molins cunació entre les franges d’edat menys immunitzades (entre els 20 i els 40 anys). Pel que fa a les noves restriccions, és conscient que té un marge de maniobra limitat, ja que pot tornar a topar amb el TSJPB.

Urkullu va descartar inicialment recórrer contra la interlocutòria del TSJPB, tot i que posteriorment va decidir rectificar la seva posició i trucar a la porta de l’Alt Tribunal. Aquest mateix dilluns s’havia sabut que la Fiscalia del Suprem havia remès a la Sala Contenciosa Administrativa de l’Alt Tribunal el seu informe en aquest sentit, en què es posicionava a favor de l’Executiu basc perquè entén que la mesura és “idònia, necessària i proporcional”. ●

rò no ho saben. A Catalunya, prop d’un 9% de contagiats no estan al cas de la seva situació i són els responsables de la major part dels nous contagis.

“A l’hospital hem instaurat un circuit ràpid perquè, en determinats perfils de pacients que visiten urgències, el sistema aconselli fer una serologia del VIH. Si els resultats són positius, s’avisa la unitat VIH de l’hospital, se cita la persona, se la visita i el mateix dia ja se’n va amb el tractament”, expliquen a l’hospital del Mar. Gràcies al programa, s’han detectat des de la posada en marxa 11 pacients que estaven infectats sense saber-ho en els més de 1.700 tests duts a terme.

Aquesta iniciativa, liderada per la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències, s’estendrà durant dos anys i pretén agrupar 20 serveis d’urgències catalans. Té com a objectiu prioritari diagnosticar 250 nous casos del VIH a Catalunya que, en absència del programa, veurien retardat el diagnòstic durant mesos i fins i tot anys. Els experts reconeixen que qualsevol programa de detecció d’infecció pel VIH que obtingui positius per sobre d’un 0,1% de les proves fetes estalvia diners a les administracions. Per tant, l’impacte va més enllà dels mateixos pacients detectats.

Precisament ahir el Consell General d’Infermeria (CGE) va fer una crida a tots els que tinguin sospites o hagin tingut una relació de risc perquè es facin la prova de detecció del VIH, ja que, segons dades del Ministeri de Sanitat, gairebé un 50% dels nous casos es diagnostiquen “tard” i fins a un 13% dels afectats podrien no saber que en són portadors. Com a causes apareixen la falta d’informació i educació sanitària o la pèrdua de la percepció de la por per part dels més joves (la mitjana d’edat dels afectats se situa en els 36 anys). ●

Un programa a les urgències de diversos hospitals catalans facilita un circuit ràpid de detecció