La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les companyies farmacèutiques comencen a desenvolupar vacunes contra l’òmicron
Els nous immunògens poden estar aprovats a la UE abans de quatre mesos
Les quatre companyies farmacèutiques amb vacunes contra la covid aprovades a la Unió Europea han posat en marxa estudis per avaluar-ne l’eficàcia contra la variant òmicron. Pfizer-BioNTech, Moderna i Janssen ja han començat a desenvolupar vacunes adaptades a la nova variant, mentre que AstraZeneca està preparada per ferho els pròxims dies si es demostra que són necessàries.
Les vacunes contra l’òmicron poden estar aprovades a Europa en un termini d’entre tres i quatre mesos, va declarar ahir Emer Cooke, directora executiva de l’Agència Europea del Medicament (EMA).
“L’òmicron pot tenir una alta probabilitat d’escapada immunitària de la protecció mitjançant anticossos”, adverteix l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en un informe tècnic sobre la nova variant publicat diumenge. Aquesta alta probabilitat es dedueix, d’una banda, de les múltiples mutacions que modifiquen regions del coronavirus reconegudes pels anticossos i, de l’altra, de l’“evidència preliminar que suggereix que hi pot haver un augment de risc de reinfecció amb aquesta variant”, assenyala l’informe.
Si es confirma la capacitat de l’òmicron d’evadir-se dels anticossos adquirits amb la vacunació o amb una infecció prèvia, es reduiria de manera significativa l’eficàcia de les vacunes actuals per prevenir contagis. Segons l’OMS, no queda clar si es reduiria també la protecció mitjançant cèl·lules immunitàries, que és important per prevenir complicacions greus de la covid, hospitalitzacions i morts.
Per aclarir aquestes incògnites, s’han posat en marxa estudis en laboratori en què s’exposa la nova variant del virus a sèrum de persones vacunades o que hagin passat la covid per comprovar si els seus anticossos poden neutralitzar l’òmicron, informa Julià Blanco, investigador de l’institut IrsiCaixa. De manera complementària, s’estan sintetitzant pseudovirus amb la proteïna spike de la nova variant –la diana principal dels anticossos–, també per veure si els anticossos de les persones vacunades o prèviament infectades la poden neutralitzar.
Portaveus de les quatre companyies farmacèutiques amb vacunes contra la covid aprovades a Europa van informar ahir a La Vanguardia que han iniciat aquests estudis. Els primers resultats que permetran concretar fins a quin punt la variant òmicron s’escapa de la immunitat de les vacunes s’esperen d’aquí unes dues setmanes.
Sense esperar als resultats, Janssen (que desenvolupa les seves vacunes amb Johnson & Johnson), BioNTech (que les desenvolupa amb Pfizer) i Moderna han anunciat que han començat a treballar per tenir a punt com més aviat millor vacunes específiques contra l’òmicron. Una portaveu d’AstraZeneca va informar ahir que “estem estudiant [la variant] B.1.1.529; AstraZeneca ha desenvolupat, en col·laboració amb la Universitat d’Oxford, una plataforma de vacunes que ens permet respondre amb rapidesa a noves variants”.
Els productors de vacunes d’ARN missatger (Pfizer-BioNTech i Moderna) esperen tenir immunògens contra la variant òmicron en un termini de cent dies. Els productors de vacunes basades en adenovirus (Johnson & Johnson-Janssen i AstraZeneca) no han anunciat terminis, però tardarien unes quantes setmanes més, ja que el seu procés de producció és una mica més llarg. Els productors de vacunes basades en proteïnes (com Novavax o Hipra), cap de les quals no està aprovada encara, tardarien mesos a dis
No hi podrà haver prou dosis per a tothom de manera immediata, avisa Julià Blanco, d’IrsiCaixa
Encara no se sap si la variant identificada a Sud-àfrica redueix l’eficàcia vacunal ni en quina mesura
posar d’un producte per a la variant òmicron, ja que necessiten un temps més llarg per poder iniciar la producció
Abans d’aprovar-se les noves versions de les vacunes adaptades a òmicron, s’hauria de fer un assaig clínic per comprovar que generen anticossos capaços de neutralitzar la nova variant, assenyala Julià Blanco. Atès que les noves versions serien iguals que les anteriors excepte per la seqüència genètica de la proteïna spike, s’espera que tinguin una eficàcia i una seguretat equivalents a les de les vacunes ja aprovades.
“Si hi hagués una necessitat de canviar les vacunes que ja hi ha, podríem estar en posició de tenir-les aprovades en un termini de tres a quatre mesos”, va declarar ahir al Parlament Europeu Emer Cooke, directora executiva de l’EMA. Una vegada aprovades, “el factor limitant serà la producció”, observa Blanco. “Si fan falta vacunes específiques contra l’òmicron, no es podrà disposar de prou dosis per a tothom de manera immediata”. ●