La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Sento angoixa quan estic sola”
La solitud també castiga els joves: la Sara té 18 anys i no la sap gestionar
de 12 a 20 anys, segons diu en aquest portal, “ajuda i orientació específica”, així com “suport professional”.
La Sara, de 18 anys, és usuària d’aquest servei. Va ser el 2018, explica a La Vanguardia, quan li va sorgir el sentiment de solitud, però en aquell moment ho va voler obviar. “Em vaig dir a mi mateixa que no era així, que em sentia bé amb mi mateixa quan estava sola”. Explica que els caps de setmana intentava “cobrir els buits quedant amb algú”. Entre setmana, com que estudiava, podia mitigar millor aquell sentiment: “Tenia una cosa per fer i no estava gaire sola, amb mi mateixa”.
Però ara aquest sentiment ha augmentat. La raó? Se n’ha anat a estudiar a Girona (cursa el grau de Publicitat i Relacions Públiques a la UdG). Tot i que comparteix pis amb tres estudiants més, diu que no coincideixen per horaris. “Soc una persona molt sociable, tinc bastants amics. Quan estic amb gent no em sento sola, al contrari, em sento molt acom
Fa poc ho va compartir amb els seus pares: “Ja no podia aguantar més”, reconeix la jove
La franja d’edat entre els 16 i els 24, la més afectada per aquesta realitat a la ciutat de Barcelona
panyada, cuidada i molt estimada. El problema és que no estic a gust quan estic sola, amb mi mateixa”, esgrimeix.
Explica que aquest sentiment l’afecta en el dia a dia. “Planifico el cap de setmana dies abans que arribi, però de seguida que no tinc una resposta quan intento quedar amb algú, sento inquietud i angoixa”. Assegura que no ha tingut “cap atac d’ansietat”, sinó que està “més nerviosa”. “En aquells moments no puc fer ni un cafè, m’altero molt. És una inquietud semblant a la que tinc quan tinc un examen, que no sé com m’anirà”.
Fa poques setmanes va explicar el que li passa a la seva família.
“Ja no podia aguantar més”. Sí que ho havia compartit abans amb les seves amigues. Diu que es va sentir “bastant compresa” quan ho va compartir amb els seus pares, i que els va saber greu saber que el que ella dona als seus amics (afecte i atenció) no s’ho sabés donar a ella mateixa. Es van animar a donar-li algun consell. “El meu pare em va dir que potser m’aniria bé crear projectes per a mi. A ell li agrada molt la botànica, i em va explicar que durant el confinament va començar a fer empelts i a investigar en aquest sentit. Són motivacions”. Aquesta via és la que està experimentant per intentar millorar el sentiment de solitud. “La psicòloga em va dir que havia de fer un treball intern”, confessa. Explica que està intentant dedicar-se temps a estar amb ella mateixa. Ha començat a anar a fer el cafè sola; fins i tot a tocar un instrument (li van regalar un ukelele el 2019 i va començar a practicar durant el confinament, aprenent cançons per YouTube).
Per la psicòloga clínica Mila Cahue, hi ha diversos factors que entren en joc i que podrien explicar aquest sentiment de solitud en edats tan primerenques. “Pot ser un factor de personalitat, que la persona se senti insegura”. Però també es pot donar la circumstància “de no haver après a estar amb un mateix, a tenir aquest diàleg intern, saber què és el que fa que es creixi com a persona”. Entén que “no és normal que els joves, als 18 anys, no es coneguin, no sàpiguen en què són bons”. “Quan ets bo en una cosa –continua–, t’ho passes bé, i a més a més reps un reforç positiu. Estàs encantat amb tu mateix, saps en què ets bo, per a què vals, i no hi ha conflicte amb la solitud”.
Aquest sentiment no és exclusiu de la Sara. Les dades de l’Enquesta Òmnibus, elaborada l’any 2020 per l’Ajuntament de Barcelona, assenyalen que els joves de la ciutat, d’entre 16 i 24 anys, són la franja d’edat més afectada per aquesta realitat. Fins a un 26,5% afirmaven que se sentien sols sovint o de vegades, davant un 20,7% de les persones d’entre 35 i 44 anys i un 18,7% dels més grans de 65 anys.
A poc a poc la Sara està aconseguint capgirar la situació. “Em sento una mica millor amb mi mateixa, tot i que no del tot encara”, conclou. ●