La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sergi Belbel dirigeix ‘Final de partida’, un Beckett gairebé apocalíptic
Fidel a l’obra original, la producció del Romea s’estrena a Temporada Alta
ens va anar molt bé el llibre de notes de Beckett dirigint Final de partida; el va portar Boixaderas. Li muntaven l’obra molt tremebunda i la va voler reivindicar. I ho va fer amb humor. Un humor negre, però en va fer un muntatge lluminós”.
Jordi Boixaderas i Jordi Bosch es retroben en els mateixos papers que van interpretar el 2005 a les ordres de Rosa Novell. “Quedes una mica enverinat per Beckett i sempre dèiem de tornar-la a fer –confessa Bosch–. Quan Boixaderas va dir que sí, l’emoció va ser plena, perquè trobar-te dins la partitura de Beckett i dir aquelles paraules és molt especial”.
“L’hem muntada paraula a paraula de l’autor i amb les aportacions de tots quatre –detalla Belbel–. Són quatre personatges confinats, en un món en vies d’extinció. Beckett estava influït per la Segona Guerra Mundial i la bomba d’Hiroshima. Ara, amb el món que s’estavella, la crisi climàtica i la pandèmia, l’obra agafa unes ressonàncies noves”. Boixaderas afegeix: “La diferència de quan la vam fer el 2005 és que el món ha canviat molt, nosaltres també. Ara, la fi està en boca de tothom”.
El repartiment es completa amb Jordi Banacolocha i Margarida Minguillón. “Riem molt, perquè Beckett té un sentit de l’humor únic –diu Belbel–. Nosaltres ens pixem de riure. Veus un iaio sortint d’un cubell de les escombraries i a mi em fa riure, però, esclar, això no fa riure. Què fem amb els nostres vells? ‘Res no fa més gràcia que la desgràcia’, diu el personatge de Minguillón, i crec que Beckett va dir que aquesta era la frase més important de l’obra”.
“Recuperem una peça de gran teatre, amb duel interpretatiu, un text d’altura, en què cal una predisposició per part del públic”, conclou Belbel. ■
“Amb la crisi climàtica i la pandèmia, l’obra agafa unes ressonàncies noves”, afirma el director