La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Suprem dels EUA estudia minar el dret a l’avortament en un clima crispat
Una magistrada lamenta la “pestilent” percepció que el tribunal fa política
El Suprem heretat de l’era Trump, de majoria netament conservadora després de l’elecció de tres magistrats d’aquesta tendència per part de l’expresident, va evidenciar ahir la seva divisió en una tensa sessió d’audiència del cas que pot conduir a l’anul·lació o limitació substancial de l’avortament legal. Les preguntes d’aquesta majoria conservadora a les parts van delatar la seva predisposició favorable a liquidar un dret establert aquí fa 48 anys.
La magistrada Sonia Sotomayor, un dels tres que integren la minoria progressista enfrontada als sis que s’inclinen a la dreta, va escalfar de seguida la sessió amb una eloqüent i molt directa pregunta al promotor de la causa contra l’avortament, l’advocat Scott Stewart, defensor d’una llei estatal de Mississipí, del 2018, que pretén restringir fortament la legalitat de l’avortament al limitarlo a les primeres 15 setmanes de gestació: “Sobreviurà aquesta institució –va llançar la jutgessa– a la pestilència que aquest cas ha generat en estendre la percepció pública que la Constitució i la seva lectura són tan sols actes polítics?”. Sotomayor va culpar de la politització els legisladors de Mississipí i, per extensió, els de Texas i molts altres estats que han aprovat desenes de lleis contra el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs; un dret que el Suprem va instituir el 1973 amb la seva resolució del cas Roe contra Wade.
“Quinze jutges al llarg de 30 anys –va dir la magistrada– han reafirmat la línia Roe contra Wade i només quatre han dit que no. I ara, els patrocinadors d’aquesta llei de Mississipí diuen: ‘Estem fent això perquè tenim nous jutges al Tribunal Suprem’”, va afegir en al·lusió al gir cap a posicions antiavortistes propiciat per les designacions de Trump.
L’última d’aquestes designacions va ser la de la magistrada Amy Coney Barrett, que en una de les seves intervencions va qüestionar ahir amb claredat la vigència dels principis establerts per la decisió Roe contra Wade. Un altre conservador designat per l’expresident, Brett Kavanaugh, va plantejar si no serà millor que el Suprem eviti prendre-hi partit i deixi l’afer en mans dels estats, fet que també requeriria anul·lar la sentència del 73. I va al·ludir a altres casos rellevants en què el tribunal va anul·lar, sense problema, decisions seves del passat.
Tot indicava que, igual com
Les preguntes de la majoria conservadora presagien nous límits a la interrupció legal de l’embaràs
Barrett, tampoc Kavanaugh tindria problema a estimar el recurs de Mississipi, és a dir, a revocar l’anul·lació de la seva llei de les 15 setmanes; una anul·lació decidida al seu dia per un tribunal inferior, com abans havia passat en altres nombrosos casos de lleis restrictives perquè els jutges consideraven que totes vulneraven la norma Roe contra Wade. Fins fa uns mesos, el Suprem havia rebutjat tots els recursos contra les anul·lacions de tals lleis. Fins que la majoria conservadora propiciada per Trump va decidir escoltar la causa de Mississipí.
També el president del tribunal, John Roberts, va formular un interrogant simptomàtic de certa disposició positiva respecte a la llei de Mississipí: “Per què 15 setmanes no són suficients?”. Roberts va suggerir la possibilitat d’avalar la regulació de Mississipí sense revocar la Roe contra Wade: una via intermèdia a què no es van afegir els altres cinc jutges de la seva tendència.
I l’afer va quedar així servit per a una sentència que no s’espera abans de la pròxima primavera. Fora del Suprem, els manifestants que hi havien anat a expressar el rebuig que es limiti el dret a l’avortament van marxar a casa sense gaires esperances que els jutges els facin cas. ●