La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’M5E renuncia a l’últim principi ‘anticasta’ i acceptarà diners públics
El partit assumeix la reconversió institucional sota el lideratge de Giuseppe Conte
El Moviment 5 Estrelles (M5E) italià s’ha convertit definitivament en un partit polític integrat al sistema tradicional. La formació, nascuda el 2009 enmig de la ràbia per la crisi econòmica, ha abandonat l’origen anticasta acceptant per primera vegada els diners dels contribuents, fet que es considera una reconversió absoluta en un partit que presumia d’autofinançar-se amb fons dels seguidors i amb les aportacions dels representants electes.
En la primera gran decisió interna des que l’ex primer ministre Giuseppe Conte va assumir la guia de la formació italiana, un 72% dels afiliats amb dret a vot han acceptat en una consulta en línia que a partir d’ara el partit es financi a través de la casella que permet que els contribuents italians triïn on donar a diferents causes un percentatge de la declaració de la renda.
Es tracta de l’últim tabú superat en un partit que es va fundar sota l’emblema de ser “els nous franciscans”, com va dir el seu guru Gianroberto Casaleggio. Fins ara, els estatuts deien que s’havia de finançar amb iniciatives i part dels salaris dels diputats i senadors, que a Itàlia són dels més alts d’Europa.
Aquesta opció sempre s’ha vist envoltada de polèmica: des d’expulsions de parlamentaris que no van tornar la part que els tocava del sou fins al web que en teoria mostrava públicament les contribucions, però que no estava actualitzada.
Com no podia ser de cap altra manera, la proposta ha tornat a dividir l’M5E entre els favorables a la reconversió institucional i els que es resisteixen a abandonar l’ànima antisistema. Entre les raons que han empès l’M5E a prendre aquesta decisió es troba la retallada d’un terç dels parlamentaris que viurà Itàlia en la pròxima legislatura, precisament una de les promeses electorals complertes pel partit. I, evidentment, que totes les enquestes assenyalen que el moviment perdrà un gran nombre de representants públics.
El 2018 el desencant cap a les forces tradicionals de la dreta i de l’esquerra els va portar a guanyar les eleccions amb un 32% dels vots. Ara, segons els sondejos, amb prou feines arriben al 16% d’intenció de vot. Després de guanyar aquells comicis generals, l’M5E ha format part dels tres governs que ha creat Itàlia des del començament de la legislatura: el primer executiu de Conte, amb la Lliga; el segon, amb el centreesquerra, i l’actual de Mario Draghi, amb la resta de partits, tret dels ultradretans Germans d’Itàlia. El desembarcament en el poder els ha obligat a renunciar a poc a poc als seus principis, generant una crisi d’identitat que els han fet perdre consens. Primer, van haver de rebaixar-se a les demandes de Matteo Salvini; després, governar al costat del seu arxienemic Matteo Renzi i ara donar suport al banquer Draghi, algú a qui bona part del moviment encara considera un representant de les elits europees que tant menyspreaven.
“És l’enèsim senyal que l’M5E s’ha apartat dels motius de la seva fundació. Atreia l’electorat perquè era vist un producte diferent dels altres partits, i ara ja no”, explica Lorenzo Pregliasco, cofundador de la pàgina de sondejos i anàlisis polítiques Youtrend. Tant han canviat que de visitar les armilles grogues a França, el seu anterior líder, Luigi Di Maio –avui ministre d’Exteriors–, ha afirmat recentment que si fos francès votaria Emmanuel Macron. Davant els pèssims resultats en diverses eleccions regionals i les males perspectives a les enquestes, l’M5E va confiar la seva sort al lideratge de Conte, que tenia molt bona imatge al país després de navegar per la primera fase de la
Des que van desembarcar al poder el 2018 han entrat en una crisi d’identitat
La formació encara no ha notat l’efecte que esperaven després d’elegir l’ex primer ministre com a líder
pandèmia. Tot i això, l’efecte esperat encara no s’ha vist. En les últimes eleccions locals van tenir molt mals resultats. La seva sortida més probable serà una aliança en coalició amb el Partit Demòcrata d’Enrico Letta si volen evitar una hecatombe en les pròximes generals. ●