La Vanguardia (Català-1ª edició)
La negociació nuclear a Viena condiciona l’economia iraniana
La recuperació de la moneda, el rial, després de la caiguda depèn de bones notícies
Pocs llocs per mesurar el pols a l’Iran com els voltants de la cèntrica placeta de Ferdosi.
El monument dedicat al venerat poeta persa que va escriure Shahnameh, o el Llibre dels Reis, és un punt neuràlgic de la congestionada Teheran per la seva proximitat a universitats, vies comercials, teatres i ambaixades. Però tots aquests detalls són secundaris davant la desena de cases de canvi que operen a la zona i que des del cap de setmana passat han patit una gran saturació.
El motiu és el preu del rial, que, després d’haver-se mantingut estable durant mesos, s’ha esfondrar els últims dies coincidint amb la represa de les converses per reviure l’acord nuclear amb l’Iran que es duen a terme a Viena. El dòlar va estar a punt de creuar la barrera històrica dels 300.000 rials, una cosa impensable anys enrere. “Vinc a canviar alguns estalvis abans que el rial perdi més valor”, explica la Masumeh, una enginyera de 47 anys que té pensat emigrar a Turquia.
“Aquí ja no hi ha futur”, diu. La seva actitud coincideix amb la de molts iranians, especialment joves amb estudis universitaris, que han pres la decisió d’abandonar el país des de la victòria del president Ebrahim Raisi. Són pessimistes i no creuen que aquest govern de tendència radical, que per molts va arribar per quedar-se durant un llarg temps, pugui donar-los el benestar que desitgen. “No crec que l’Iran ni aquest equip vulgui arribar a un acord. Són només paraules, ja ho vam veure en el passat”, afegeix la Masumeh.
La dona fa referència a l’equip que va tenir a càrrec les negociacions nuclears durant els anys en què Mahmud Ahmadinejad va ser president. Ali Baqheri Kani, que actualment lidera la delegació iraniana a Viena, formava part d’aquest grup que encara és recordat per l’afecció a la retòrica i la insistència a allargar uns diàlegs que no van arribar a concretar-se mai.
Baqheri Kani i la resta d’aquest equip, diuen versions que circulen a l’Iran, es van oposar a les converses secretes amb els EUA a Oman i que van posar les bases per a les veritables negociacions que van prendre força en el govern d’Hassan Rohani, elegit el 2013. Aquest procés va acabar el 2015 amb la firma del Pla Integral d’Acció Conjunta (JCPOA, per les sigles en anglès) en el qual l’Iran es comprometia a aturar els avenços en el programa nuclear a canvi que els països de l’anomenat 5+1 es comprometessin a aixecar les sancions. Aquest acord va ser rebutjat per l’ala més conservadora, inclòs Baqheri Kani, que prové d’una família de clergues amb alts càrrecs en el sistema i el germà de la qual està casat amb una filla del Líder Suprem, Ali Khamenei.
La desconfiança del sector més radical va ser reforçada quan Donald Trump va retirar els EUA de l’acord i va imposar noves sancions econòmiques. “Occident necessita pagar un preu per haver complert la seva part del tracte”, va escriure el líder de l’equip negociador en una columna publicada al Financial Times dilluns passat.
“Sí, soc optimista”, va sentenciar Baqheri Kani a la sortida del primer dia de negociacions a Viena. El mateix van repetir des dels altres equips negociadors, que inclouen França, Anglaterra, Alemanya, la Xina i Rússia, encara que el representant de Moscou va anar més enllà a l’assegurar que l’ambient era “diferent, molt diferent”. Aquestes paraules que van sorgir de Viena van minvar l’escepticisme que encara hi ha a l’Iran, i el rial s’ha anat recuperant molt lentament des d’aleshores. Alguns analistes asseguren que, si bé el resultat de les negociacions nuclears influeix en la devaluació del rial, hi ha d’altres factors que també afecten en aquesta ocasió, com la inflació i l’augment de liquiditat al mercat.
“Hi ha dos factors. S’està exportant més petroli, el preu del qual a més ha augmentat”, explica l’economista Saed Laylaz, afegint que les exportacions que no tenen relació amb el petroli s’han tornat a disparar després de la davallada per la pandèmia. Avui, el Govern té sis o set vegades més liquiditat que mesos enrere.
Leylaz considera que la pressió perquè el Govern de Raisi torni a les converses nuclears ve principalment de l’opinió pública irani
El pressupost del Govern per a l’any vinent no preveu l’aixecament de les sancions econòmiques
ana. Un altre analista –que demana de no donar el seu nom– es pregunta si realment el sistema està interessat a tornar a l’acord en els propers mesos. Ell pensa que no. El pressupost presentat pel Govern per a l’any vinent, que a l’Iran comença el 20 de març, no preveu l’aixecament de les sancions. El president Raisi sempre ha assegurat que no vincularà la qualitat de vida dels iranians, cada vegada més empobrits, a les negociacions. Encara que insisteix que l’Iran vol reprendre l’acord, però sempre que es compleixin les seves condicions. ●