La Vanguardia (Català-1ª edició)
Del sexe a l’amor (i mori el patriarcat!)
El que s’havia de limitar al plaer d’una trobada excepcional d’aparença furtiva i només consumat per satisfer necessitats urgents i inajornables va pel camí de convertir-se en una relació estable. Del sexe a l’amor en un parell de setmanes.
No és que el govern de Pere Aragonès tingui un amant. És que ha canviat de parella. L’aprovació ahir al Parlament del decret d’energies renovables va tornar a situar la CUP a l’oposició i els comuns a l’esfera governamental. Rei mort, rei posat. Ja no hi ha pacte de governabilitat que valgui.
I és que la d’ahir, com la dels pressupostos, no era una votació qualsevol. Si cal fer cas dels pocs moments en què Pere Aragonès ens ha volgut parlar amb tota la pompa i circumstància, el seu és un govern que ell aspira que sigui recordat per fer reals quatre revolucions: la social, la verda, la feminista i la democràtica. De moment, la verda ha pogut començar gràcies als comuns. Una altra cosa és que el decret aprovat es pugui categoritzar com una cosa que mereixi ser qualificada de revolucionària.
Més aviat, i sent generosos, una reformeta que posa una mica més difícils les coses als promotors de parcs d’energia eòlica i fotovoltaica imposant-los obligacions que pretenen aportar un vernís de suposada democràcia i assemblearisme localista en la presa de decisions. Cada poble, un cantó. I a veure com ens les apanyem per defensar l’interès general de tot un país que, per definició, se situa molt més enllà del terme municipal de cada un. A les males sempre podrem comprar l’energia renovable als aragonesos o la nuclear als francesos.
JxCat, que va amenaçar de forçar la tramitació del text com a projecte de llei fins a última hora, aspira a modificar el decret acabat de convalidar a través de la llei d’acompanyament dels pressupostos. Entra dins de la seva lògica política fer una cosa imaginant que es pot fer la contrària gairebé simultàniament. Ja es va veure també el dia dels pressupostos.
El sector de les renovables, fins i tot mostrant-se crític amb el text, celebra que no es perdi més temps. La no convalidació del decret i la tramitació com a projecte de llei comportava com a mínim un altre semestre d’inacció. Aquesta és la variable que ha pesat més perquè JxCat baixés del burro i s’avingués a actuar com a membre del govern i no de l’oposició votant a favor de la convalidació.
Juntament amb la minirevolució verda, el govern Aragonès també vol posar en marxa la feminista. Pel que hem sabut aquesta setmana a través de TV3, l’assalt al Palau d’Hivern del masclisme serà eliminar els camps de futbol als patis de les escoles, amb el noble objectiu que deixin de ser sexistes i heteropatriarcals. Als crítics amb la revolucionària mesura cal fer-los veure que, si bé és cert que la pilota no és un fal·lus, no ho és menys que la pilota es pot confondre amb un testicle rodador si un es dedica a forçar prou la simbologia. Així doncs, està justificat que s’adoptin mesures tan inflexibles en aquest tema. Però les autoritats educatives faran bé de pensar des d’ara mateix quin càstig rebran els nens (i nenes) que es mantinguin fidels al posat masclista de clavar puntades de peu a
No és que el Govern d’Aragonès tingui un amant; és que ha canviat de parella
una pilota. Perquè els saberuts arquitectes de la moral del futur descobriran que amb dos jerseis n’hi ha prou per fixar els pals imaginaris d’una porteria. Així doncs, si de debò cal fer una revolució, aneu més lluny i prohibiu directament el futbol. Això sí que seria efectiu i alhora revolucionari. I també d’acord amb un model d’escola pública en què cada vegada cobra més pes mirar de modelar creences i consciències que no pas impartir coneixement.