Autocrítica econòmica

Toc d’atenció important de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) a Espanya. Ha rebaixat les previsions de creixement de l’economia per a enguany fins al 4,5%, molt per sota del 6,8% que havia previst al setembre. L’organisme internacional s’afegeix així a la rebaixa de previsions efectuada anteriorment per la Comissió Europea i l’FMI.

Només el Govern espanyol, de manera una mica incomprensible, és l’únic que manté la previsió de créixer un 6,5% enguany. Tard o d’hora haurà de claudicar perquè el consens entre experts i institucions sobre el descens del ritme d’augment del producte interior brut (PIB) és total. Com més trigui a ferho serà pitjor, perquè la història econòmica d’aquest país ha demostrat que no afrontar la realitat a temps sempre resulta molt més car.

La vicepresidenta econòmica té raó quan afirma que el creixement continuarà per sobre del 4% i que això és un percentatge molt intens, però evidentment no és el mateix que créixer en taxes pròximes al 6,5% o el 7%, com inicialment s’esperava. Entre altres coses cal ajustar l’impacte que aquest descens del ritme de creixement tindrà sobre altres variables, especialment sobre el projecte de pressupostos que es troba en ple debat a les Corts. És difícil pensar que aquest creixement menor no influirà també en un descens dels ingressos fiscals, cosa que pot provocar un dèficit públic més alt.

L’OCDE, a més, també redueix de manera important les seves expectatives per al 2022 al 5,5% d’augment del PIB, fet que significa 1,1 punts menys del que havia anticipat abans. Amb això, Espanya no tornarà a recuperar fins al 2023 el nivell prepandèmia.

L’augment dels contagis arreu del món i a Europa així com l’amenaça de la variable òmicron del coronavirus preocupen l’OCDE, i per això ha revisat lleugerament a la baixa –tan sols una dècima– el creixement mundial i també el de la zona euro, el PIB de la qual creixerà un potent 5,2%. Espanya, per tant, ha passat de ser el país europeu que més havia de créixer a quedarse per sota de la mitjana, molt lluny del 6,8% de França i del 6,3% d’Itàlia, encara que millor que el 2,9% d’Alemanya.

Per l’OCDE, les principals causes que han provocat el retrocés de les previsions de creixement d’Espanya són dues. La primera és la lenta implementació dels fons de recuperació europeus, fet que suposa una dura clatellada a la capacitat de gestió del Govern espanyol i del conjunt de les administracions públiques. Anteriorment també el Banc d’Espanya i Funcas havien donat el mateix senyal d’alarma. Aquest fet, com vam dir fa pocs dies, és molt greu i exigeix una revisió i correcció urgent de l’estratègia definida al seu dia pel president Sánchez.

El segon factor que provoca un menor ritme de creixement del PIB és la gran debilitat que encara presenta el principal sector del país, que és el turisme. Si bé Espanya ha dut a terme una campanya de vacunació exemplar, segons el nostre parer, ni el Govern central ni el sector turístic no han estat capaços de vendre a l’exterior la imatge que és un país sanitàriament segur per al turisme.

En aquest escenari, el Govern espanyol i l’oposició mantenen una dura diatriba pel que fa als pressupostos. Davant l’optimisme governamental pel rècord històric de despesa pública que suposen, el PP i Vox els qualifiquen d’autèntica catàstrofe per al país. Ho poden ser si la despesa pública rècord no s’executa amb rigor i eficiència.

L’evolució de l’economia espanyola els últims mesos, malgrat ser positiva, obliga a una certa autocrítica, amb la consegüent revisió de polítiques i estratègies per adaptar-les al menor ritme de creixement previst, per millorar l’execució dels fons europeus i per impulsar el sector turístic, entre altres accions necessàries. ●

L’OCDE se suma a la revisió a la baixa de les perspectives de creixement espanyoles