La Barcelona d’Oriol Bohigas

Una ciutat com Barcelona és obra d’incomptables ciutadans que hi han aportat la seva contribució per convertir-la en el que és avui. Però l’aportació d’alguns ciutadans és superior a la d’altres. I entre els primers destaca de manera especial l’arquitecte i urbanista Oriol Bohigas i Guardiola, que va morir dimarts a última hora als 95 anys.

Darrere l’última gran transformació de la nostra ciutat, empresa amb la recuperació de la democràcia i accelerada quan es va contreure el compromís d’organitzar els Jocs Olímpics del 1992, també hi ha moltes persones. Però són menys les que van planificar aquella transformació des dels inicis, i fins i tot anys abans que fos ni tan sols un somni, i van contribuir després a executar-la. I, novament, aquí destaca la figura de Bohigas.

L’arquitecte i urbanista Oriol Bohigas és, probablement, la figura més determinant en el desenvolupament urbà de Barcelona després d’Ildefons Cerdà, que a mitjans del segle XIX va dissenyar l’Eixample que encara avui defineix la trama de Barcelona. Tot just titular-se com a arquitecte, en plena postguerra, un Bohigas hereu de la tradició noucentista es va convertir en ferm defensor de la modernitat interrompuda pel franquisme. Durant tres decennis, en els quals el seu ideari va obtenir poc ressò en cercles oficials, Bohigas va elaborar un corpus teòric i assagístic que establiria les bases, arribada l’hora, i una vegada consolidat l’Ajuntament democràtic, per a la transformació olímpica.

Bohigas ha estat això i ha estat moltes altres coses. Va ser catedràtic i director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona en un dels períodes més brillants. Va ser regidor d’Urbanisme i de Cultura. Va ser un incansable agitador de la vida cultural i un agut polemista. Va presidir Edicions 62, la Fundació Miró, el FAD i l’Ateneu Barcelonès. I, per damunt de tot, va ser arquitecte i urbanista. Va ser arquitecte al capdavant de la firma MBM, en què ha desenvolupat durant més de seixanta anys i prop de mil projectes la seva tasca professional. I va ser urbanista principal a l’Ajuntament dels alcaldes Narcís Serra i Pasqual Maragall, que van posar la ciutat a les seves mans i van rebre, a canvi, una urbs transformada, reorganitzada, equipada amb les rondes, oberta al mar i posseïdora d’un nou front marítim. La Barcelona que va sorprendre el món el 1992, que va merèixer a continuació alguns dels principals premis urbanístics i de la qual gaudim encara avui: raons de la gratitud que devem a Oriol Bohigas, a qui ara acomiadem afligits. ●

La ciutat és obra de moltíssims ciutadans, però pocs hi han aportat tant com l’arquitecte