Pati d’escola: prohibit jugar

Pel que sembla, els patis d’escola a Catalunya no són saludables, per la qual cosa la Generalitat estudia un nou disseny que erradiqui el protagonisme del futbol, fàbrica de generacions de brètols amb un concepte del lleure actiu consistent a clavar puntades a una pilota, sense passar-la ni a déu ni al company quatre ulls malgrat les seves súpliques insistents:

–Passa-me-la, que som la tira però estic desmarcat!

El pla és revolucionari, pedagògic i un pel escandinau, i hi haurà qui en dirà pacificació del pati, expressió en ús i pretensiosa, que legitima qualsevol ximpleria urbanística.

El canvi obeeix a la perspectiva de gènere. A futbol –per anomenar d’alguna manera una colla amb una pilota– hi juguen més nens que nenes i a sobre al millor

Pel que sembla, els patis on tant hem gaudit no eren llibertat sinó jou

espai del pati, per la qual cosa és urgent dictar normes, sempre pel bé de la futura ciutadania, a la qual no es pot deixar sola ni a l’hora del pati.

Els nostres infatigables funcionaris assenyalen que els exclosos de la bimba es passen l’hora del pati en actituds estàtiques, una mica escarxofats, i resulten damnificats encara que podrien fer boxa, aixecar castells o saltar a corda i no ho fan, no fos cas que es despentinessin.

Darrerament, l’esbarjo a Catalunya és una inquietud capital de les autoritats que, a falta de recursos per crear places d’FP o eliminar els barracons, aspiren ara a convertir el pati en un laboratori d’idees. I, de passada, en la primera lliçó per als nens del segle XXI: l’Estat t’ensenyarà com gaudir perquè el dia de demà siguis una màquina d’acatar i al que discrepi el deixem sense pati.

La contemporaneïtat ens descobreix problemes allà on ningú no els percebia. El pati de l’escola, potser futboler, lliure i individualista, viciava i així hem sortit de grans. M’avergonyeix tenir tan bon record de l’esbarjo i veure com es jutja nociva aquella alegria, escales avall, arribada l’hora del pati. Jo no recordo cap disputa per espais, aficions i preferències i sí l’anhel col·lectiu d’escapar-se una estona de la disciplina de les aules. Allà, al pati, acabava l’autoritat dels professors.

Quant d’intervencionisme... ●