Netflix i política

Aquest dimarts es confirmava que les plataformes internacionals com Netflix, Disney+, Prime Video o HBO no estaran obligades a produir continguts en les llengües cooficials d’Espanya, a l’aplicar-se la directiva europea que les eximeix de fer-ho. Aquest anunci torna a posar el tema de la llengua en el punt de mira i amenaça de ser un problema de cara a l’aprovació dels pressupostos, si no es produeixen modificacions abans de l’aprovació final de la llei general de Comunicació Audiovisual. Però aquest debat també posa en evidència la importància que té, per a qualsevol projecte polític, considerar el seu paper i línies d’acció relacionats amb el món del lleure i del consum audiovisual.

El 2019, Netflix, que és la plataforma de referència, va superar la televisió per cable i satèl·lit per primera vegada en la història. Aquesta alteració d’hàbits mediàtics està impulsada per les noves generacions: com menys edat, més consum de plata

El debat sobre la llengua és, també, un debat sobre canals, formats i mitjans

formes en línia. I implica un canvi en els hàbits de consum audiovisual: continguts serialitzats, fragmentats, a demanda, afins als nostres valors... Aquestes dues transformacions ens animen a pensar com, des de la política, es pot arribar a la ciutadania, allà on aquesta es troba.

Al món pantallitzat i visual en què vivim, on la competició per l’atenció marca el format de continguts (responent a la demanda d’un públic cada vegada més exigent i que creix de manera exponencial), és clau ser presents de manera real i efectiva.

I plataformes com Netflix, entre moltes d’altres, estan connectant de manera efectiva amb els i les millennials i centennials, que són un referent en aquest món audiovisualitzat. Al seu informe de resultats de l’octubre sumava 4,4 milions de subscriptors en el tercer trimestre del 2021, arribant als 213,5 milions de subscriptors a tot el món i pronosticant també que arribarà als 222 milions al finalitzar l’any. En relació amb el rànquing de països en funció del nombre de subscriptors, els Estats Units es mantenen en primera posició i Espanya se situa en la posició 15, amb 5 milions, segons Statista.

El debat sobre la llengua és, també, un debat sobre canals, formats i mitjans. L’oferta política (i cultural) ha de ser allà on hi ha la demanda. ●