La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una gran mostra a la Mapfre revisarà la relació de Picasso i Julio González
Picasso i Luis Fernández van ser els únics que van assistir al sepeli del gran escultor barceloní Julio González al París ocupat pels nazis del 1942. Era la fi d’una relació amb González que havia començat a la capital catalana de finals del XIX i principis del XX, tot i que amb freqüència la col·laboració entre Picasso i González es resumeix en el grapat de dies que van dedicar entre el 1928 i el 1932 a crear un monument funerari a Apollinaire que va impulsar en el segon un nou tipus d’escultura, de ferro, clau les dècades centrals del segle XX. Tomàs Llorens, exdirector del Museu Thyssen, tenia molt avançada una mostra sobre ells dos quan va morir, al juny, i aquesta exposició, Julio González, Pablo Picasso i la desmaterialització de l’escultura moderna, serà l’estrella de les exposicions de la Fundació Mapfre de Madrid l’any que ve.
Des del setembre, com a part de l’any Picasso, es mostrarà, va explicar ahir Nadia Arroyo, directora de cultura de la Mapfre, un context ampli de la relació entre els artistes. Des de les arrels amb els debats artístics de la Barcelona on fan amistat i on es qüestionen les fronteres d’art i artesania i es potencien les arts decoratives amb la forja en ferro fins a com viuen la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial.
Abans, de febrer a maig, la Mapfre s’haurà allunyat del seu terreny cronològic habitual per a la mostra El gust francès i la seva presència a Espanya, la influència de l’art gal entre els segles XVII i XIX. A part, hi haurà quatre grans mostres de fotografia: Valentín Roma comissaria l’àmplia retrospectiva Jorge Ribalta. Tot és veritat. Ficcions i documents, tres dècades del creador barceloní; també es veuran les poderoses imatges de Paolo Gasparini, i la
La fundació tindrà mostres fotogràfiques a Madrid de Pérez Siquier, Paolo Gasparini, Jorge Ribalta i Ilse Bing
Mapfre ha comprat a l’artista nascut a Itàlia el 1934 i resident a Veneçuela des del 1954 les 330 obres de la mostra; la modernitat de Pérez Siquier arribarà amb 170 instantànies, i es veurà la primera retrospectiva a Espanya de l’alemanya Ilse Bing, que, fugint del nazisme, va haver de triar quines de les seves fotografies salvava a la duana de Nova York: no podia pagar les taxes de totes les que li arribaven d’Europa. ●