La Vanguardia (Català-1ª edició)
Agafats a Benzema
Els blancs van aconseguir una anguniosa victòria contra un Athletic que va dominar totalment la segona part i va tenir ocasions molt clares per marcar
El Reial Madrid va prosseguir la seva ratxa de victòries, aquesta vegada a costa de l’Athletic al partit ajornat de la novena jornada, una victoria que per joc no va merèixer, dominat totalment per l’Athletic al segon temps.
S’enfrontaven l’equip més golejador del campionat i el menys golejat i es va imposar el Madrid amb un guió molt semblant al de diumenge contra el Sevilla. Com l’equip andalús, l’Athletic va tenir ocasions sobrades per posar distàncies al marcador. Va ser desencertat en la rematada i això es paga molt car al Bernabeu.
Ancelotti continua sense voler rotar i l’equip li dona per anar transitant per la Lliga amb més eficàcia que brillantor. En una altra nit típicament hivernal, el Madrid només va variar l’onze en el lateral dret, que va ser per a Lucas Vázquez en comptes de Carvajal. El Madrid va sortir molt pressionant, però l’Athletic va aguantar ferm, sense concedir res enrere i amb les línies molt juntes, un dels signes d’identitat dels equips de Marcelino.
Passats els primers vint minuts l’Athletic va fer un pas endavant i va anar equilibrant el joc fins a quedar-se amb la pilota. Va tenir el seu moment en forma de tres oportunitats clares: les dues primeres d’Iñaki Williams, en especial la segona perquè Alaba, que va tenir una nit poc feliç, li va regalar una pilota perquè afusellés Courtois, però el davanter va ser matusser i es va enredar en el driblatge. Com si no hagués estat prou ensurt per a la parròquia blanca, gairebé a continuació va tenir el gol Raúl García amb un bon cop de cap ben neutralitzat per Courtois, que no hi ha partit que no salvi punts.
Quan millor jugava l’Athletic, va arribar l’el gol del Madrid, ja al minut 40, en una d’aquelles secretes lleis del Bernabeu que castiga el bon joc del contrari. La jugada va ser rara. Va xutar Asensio, va rebutjar Unai Simón i la pilota li va arribar a Modric que, rar en ell, va xutar fatal i el que era una rematada es va convertir en una fenomenal assistència per a Benzema, que no
El davanter francès va marcar l’únic gol i el públic del Bernabeu va corejar “Benzema, Pilota d’Or”
Courtois va salvar l’equip amb parades de mèrit i el Madrid va acabar molt nerviós i demanant l’hora
més va haver d’empènyer. Com un ressort, el poc públic congregat al Bernabeu va corejar “Benzema, Pilota d’Or, Pilota d’Or”.
El gol en contra va obligar l’Athletic a jugar la segona part a l’atac des del principi. El Madrid no es mou incòmode en aquest escenari. Ho ha dit moltes vegades Carlo Ancelotti. Si tinc un jugador com Vinícius seria ximple no aprofitar la contra. El perill per al Madrid és que aguantar amb un marcador tan curt et fa viure al caire de l’abisme, exposat que la menor contingència li arruïni el partit.
L’Athletic va tancar el Madrid a la seva àrea. Va rondar el gol, però els blancs van anar passant el tràngol amb prou feines, defensant amb molta gent els centres laterals del rival. Per a l’últim quart Marcelino va refrescar l’equip amb quatre jugadors. Altre cop, Courtois va salvar el seu equip quan va tapar una rematada de Sancet.
Va reclamar un penal l’Athletic per mà que no va concedir Díaz de Mera per què va trobar que a Militao li havia donat la pilota amb la cara. El Madrid es va salvar, amb dents i ungles. ●