La Vanguardia (Català-1ª edició)
França es rescabala del fiasco d’Austràlia i ven 80 caces als UEA
L’acord garanteix milers de llocs de treball, però és criticat per la seva moralitat
França vendrà a la Unió dels Emirats Àrabs (UEA) 80 caces bombarders Rafale d’última generació, un contracte rècord amb el qual Emmanuel Macron es treu l’espina del recent fiasco dels submarins que Austràlia va renunciar a adquirir.
Amb els avions, la UEA comprarà l’armament amb què va equipat al consorci francès MBDA, i 12 helicòpters Caracal a Airbus. Si s’hi afegeixen serveis tècnics i ensinistrament, el contracte s’enfila fins als 17.000 milions d’euros.
L’operació va ser firmada ahir a Dubai pel mateix president francès i el príncep hereu d’Abu Dhabi, Muhammad bin Zaied. Per a París, la importància econòmica i geopolítica d’aquesta venda d’armament s’ha imposat davant els prejudicis morals sobre el client, un règim molt autoritari i amb un paper central en la guerra del Iemen.
“França ens fa vergonya quan arma règims autoritaris que menyspreen els drets humans i la riquesa dels quals es construeix sobre les energies fòssils”, va lamentar el candidat ecologista a l’Elisi, Yannick Jadot. Diverses organitzacions pro drets humans estan indignades per la venda i per la gira llampec de Macron, que en dues jornades molt atapeïdes també visita
Qatar i l’Aràbia Saudita.
El president francès dinarà avui, a Jiddah, amb el príncep hereu saudita, Muhammad bin Salman, un personatge que tots els líders occidentals han evitat després de l’esborronador assassinat –i esquarterament– del periodista saudita Jamal Khashoggi, l’octubre del 2018, al consolat del seu país a Istanbul.
De fet, es produeix la paradoxa que la visita de Macron coincideix amb la presentació, ahir mateix a París, d’una denúncia contra els prínceps Bin Zaied i Bin Salman –coneguts per les seves inicials respectives, MBZ i MBS– per presumptes crims de guerra, tortures, desaparicions forçades i participació en associació de malfactors de caràcter terrorista. La denúncia la va presentar l’advocat Joseph Breham en relació amb la guerra del Iemen.
Per al grup Dassault, fabricant dels Rafale, la venda a la UEA assegura l’estabilitat de l’ocupació durant anys. No havia subscrit mai un contracte d’aquest volum amb l’estranger. Es calcula que uns 7.000 llocs de treball depenen de la producció d’aquests caces bombarders que alguns consideren més avançats que els seus competidors, els F-35 de la nord-americana Lockheed Martin. Entre París i Washington hi ha una dura pugna per atreure clients. No només hi influeix la fiabilitat i prestacions, sinó factors geopolítics.
Els Emirats ja eren clients francesos –disposen de Mirage 2000– i ara volen uns avions en què exigeixen el mateix nivell tecnològic que els que té la Força Aèria francesa, amb motors més potents per operar amb intensa calor. La UEA continua comprant també armament nord-americà, però, com altres països, els interessa diversificar. El replegament dels Estats Units de l’Orient Mitjà i Àsia Central ha reforçat la idea de comprar als francesos. La venda dels Rafale es negociava des de feia 13 anys. Ho va intentar Nicolas Sarkozy i després François Hollande. El premi ha arribat sent Macron el president.
Per a la viabilitat econòmica del projecte Rafale, com passa amb tots els grans sistemes armamentístics francesos, és imprescindible exportar-los. Malgrat les dificultats inicials, el caça bombarder ha estat ja adquirit per Egipte, l’Índia, Qatar, Grècia i Croàcia. Finlàndia podria afegir-se ben aviat a la llista de clients internacionals.
França i els UEA són socis estratègics molt més enllà dels
Macron fa una gira pel Golf i dinarà avui amb el príncep saudita Muhammad bin Salman
contractes d’armament. Hi ha uns 650 militars francesos als Emirats, repartits entre una base aèria –amb set Rafale operatius– i diverses instal·lacions portuàries que poden acollir els seus submarins nuclears d’atac i el portaavions Charles de Gaulle. Segons l’Elisi, un dels objectius del viatge presidencial és buscar l’ajuda saudita, qatarià i dels Emirats en la lluita contra el radicalisme islàmic i el terrorisme gihadista, en especial pel que fa al seu finançament. Amb el viatge també s’intenta contribuir a estabilitzar el Líban i Líbia.
Des de temps del general De Gaulle, França sempre ha aspirat a ser una “potència d’equilibri” i “un interlocutor ineludible” a l’Orient Mitjà i en altres regions del món. Aquesta posició diplomàtica podria jugar a favor seu a l’hora de promoure els seus propis interessos econòmics, que inclouen negocis a molts sectors, no només la venda de material bèl·lic. ●