La Vanguardia (Català-1ª edició)
El guia suprem talibà prescriu tímids avenços per a les dones
Es protegeix les vídues, però les noies de Kabul continuen fora de les aules
La pressió internacional, el temor de l’aïllament i la desesperada situació financera de l’Estat afganès estan obligant a reflexionar els talibans. Fins i tot amb timidesa i exasperant lentitud, afloren gestos en la direcció correcta. Ahir, des de dalt de tot, amb un decret de Hibatulah Ajundzada.
El guia suprem de l’Emirat Islàmic de l’Afganistan ha ordenat “mesures serioses perquè es respectin els drets de les dones”. En la teocràcia afganesa, tot comença des de dalt, per la qual cosa les primeres regles van dirigides a la protecció de les vídues, mentre que les joves afganeses continuen a la intempèrie pel que fa al seu dret a estudiar i treballar.
En qualsevol cas, la bateria d’admonicions inclou també la prohibició del matrimoni forçós. “Ningú no pot obligar una dona a casar-se”, declara el mul·là Ajundzada, que crida els tribunals, governadors i ministeris a lluitar contra aquesta xacra, que pot semblar cosa del passat entre la joventut acomodada de Kabul, però que està a l’ordre del dia al país més pobre d’Àsia.
Les mesures contemporitzadores d’Ajundzada amb el món occidental –que només l’ha vist en fotos de fa molts anys– arriben just després d’una nova tanda de negociacions oficioses entre els talibans i representants dels Estats Units, a Doha.
L’ambaixada de Qatar a Kabul, a més, actua com a discreta representant dels interessos dels Estats Units al país que van ocupar militarment durant gairebé vint anys, amb diversos funcionaris dedicats.
Qatar no és l’únic país que ha obert legació al ressuscitat Emirat Islàmic. La setmana passada, la Unió dels Emirats Àrabs va reobrir la seva ambaixada. Aquesta mateixa setmana, amb
“La dona no és una propietat” i no ha de ser donada en matrimoni sense el seu consentiment, diu
la reobertura del consolat de l’Aràbia Saudita, són ja gairebé una dotzena els països que han restablert per la porta del darrere les relacions amb els talibans, encara que assenyalant que aquest gest no significa un reconeixement oficial. Es tracta també de Rússia, la Xina, Turquia, el Pakistan, el Kazakhstan, l’Uzbekistan, el Turkmenistan i el Kirguizistan.
Precisament aquests dies, el moviment armat acaba de comprovar a l’ONU que l’hivern s’acosta i la calor del reconeixement internacional encara sembla remota.
El seu emissari no ha estat reconegut com a ambaixador legítim de l’Afganistan per l’organització internacional, cohesionada de moment al voltant d’uns requisits mínims. Entre ells, els drets femenins.
Tot i això, hi ha motius per dubtar que els talibans permetin la reincorporació a la feina de les dones que –en un grapat de grans ciutats– van poder iniciar o reprendre la seva vida laboral, al compàs de centenars de milers de milions de dòlars de transferències internacionals. Es tem que només aquelles la feina de les quals estava vinculada a altres dones, en la sanitat o l’educació, puguin fer-ho ben aviat.
De moment, el mul·là tranquil·litza les vídues, garantintlos una part de l’herència. I les joves, prohibint que siguin utilitzades per saldar deutes. ●