La Vanguardia (Català-1ª edició)
La missió impossible de ‘la Buldòzer’
De la glòria al desfeta i altre cop a la glòria. L’entrada en la història de Suècia de Magdalena Andersson com a primera dona nomenada primera ministra ha estat, com a mínim, agitada. En menys d’una setmana la líder socialdemòcrata va ser elegida cap de Govern, va dimitir i va ser reelegida.
Andersson va aconseguir els vots necessaris al Parlament per assumir el càrrec en substitució de Stefan Löfven per primera vegada la setmana passada. Va ser un moment emocionant, amb aplaudiments i alguna llàgrima. Però set hores després, tot s’ensorrava. El seu govern de coalició amb Els Verds es trencava en perdre la votació dels pressupostos i veure’s obligada a acceptar els de l’oposició de dreta i extrema dreta. Després del revés i sense el seu principal suport, va dimitir. Dimecres, aquesta vegada sense socis de Govern, va ser reelegida pel Parlament en no haver-hi candidat alternatiu i mantenir els vots.
No ho tindrà fàcil. Els mesos que queden fins a les eleccions de setembre del 2022 haurà de governar en minoria amb un pressupost imposat, però la que durant set anys ha estat ministra de Finances, de 54 anys, té fama de dura negociadora. De fet, se la coneix com la Buldòzer.
Malgrat que ella es descriu com “una dona agradable i treballadora”, el seu to directe en un país acostumat a una dialèctica més moderada ha fet que hi hagi qui confessi que “li té por”, explica a Afp Anders Lindberg, cap de política del diari suec Aftonbladet.
“Té una manera d’argumentar que recorda una mica Angela Merkel, el que vol dir no sempre està del tot clar, però acaba guanyant perquè ningú no pot rebatre-la tenint en compte que domina tots els detalls”, afirma el periodista.
Afiliada al Partit Socialdemòcrata des de l’institut, l’antiga nedadora d’elit –va arribar a ser campiona nacional juvenil– es va graduar a la prestigiosa Escola d’Economia d’Estocolm (on el seu marit treballa com a professor) i va completar part dels seus estudis a Harvard. Té dos fills, amb qui li agrada fer barbacoes i excursions al camp.
Abans d’entrar al govern de Löfven el 2014, Andersson havia treballat com a assessora política en diversos ministeris i com a directora en cap de l’Agència Tributària Sueca. Com ministra de Finances, aquesta autoproclamada “garrepa” va defensar la via sueca de moderació pressupostària fins a formar l’any passat amb Àustria, Holanda i Dinamarca el club dels “països frugals”, oposats a un pla de recuperació europeu massa generós. També el 2020 va assumir la presidència d’un comitè assessor del Fons Monetari Internacional.
Amb fama de dura, la primera ministra governarà en minoria amb els pressupostos de l’oposició