Pel·lícules que no ens fallen mai

Els programadors de les televisions saben que Pretty woman, Notting Hill o Love actually no fallen mai per aconseguir bones audiències. Són pel·lícules que hem vist cent vegades i les continuem mirant, com si necessitéssim que ens acompanyin al llarg de la vida per reconeixe’ns. Són comèdies romàntiques, de final feliç, on triomfa la bona gent. Resulten ensucrades, amb discursos desfasats, però són capaces d’activar-nos les endorfines, els neurotransmissors que ens fan sentir bé.

Aquesta setmana he tornat a quedar enlluernat amb Dia de pluja a Nova York (2019), una pel·lícula de Woody Allen que dec haver vist mitja dotzena de vegades. Cada vegada m’agrada més. Els nord-americans no en van poder gaudir, ja que no es va distribuir per la campanya contra la seva persona. En les seves memò

Hi ha cintes que són capaces d’activar-nos les endorfines i ens fan sentir bé

ries ( A propòsit de no res), Allen diu que sempre va voler filmar Manhattan sota la pluja per explicar una història, perquè assegura que se sent bé quan obre les persianes i plovisqueja: “La ciutat és tan bonica sota la pluja o amb el cel ennuvolat. Crec que la meva ànima està coberta de núvols”. Per cert, durant tot el rodatge va lluir sempre el sol, així que tota la pluja procedeix de les torres de pluja i els tancs d’aigua, cosa que s’intueix per l’ambient que il·lumina els carrers.

No crec que la meva passió per la pel·lícula s’encomani com les citades més amunt, encara que també és una faula. És una cinta malenconiosa, tristament divertida del món actual i del que queda del confortable ahir. La protagonista és l’Ashleigh, una jove entossudida a entrevistar les estrelles del cinema, cosa que arruïnarà el cap de setmana amb el Gatsby, la seva parella. Ella és capaç de creure que el periodisme és l’ofici més antic del món. I on emergirà la Chan, menys somniadora i més enginyosa que la seva nòvia, que li diu: “La vida real està bé per a la gent que no pot aspirar a res millor”. Una invitació a rebel·lar-se, a tornar a començar, a no conformar-se amb qualsevol cosa.

Aquesta setmana, vaig fer zàping i al canal 33 acabava de començar. Vaig arribar fins al final. Després vaig dormir d’una tirada. Hi ha pel·lícules que són com el peluix de la infantesa: ens reconforten i activen els neurotransmissors de la felicitat. ●