Màxima tensió russo-ucraïnesa

El ministre ucraïnès de Defensa va dir ahir que Rússia està acumulant més de 94.000 soldats a la frontera comuna i que el moment més possible d’un eventual atac seria a finals de gener de l’any vinent, tot això en el marc del conflicte al Donbass, en què Moscou dona suport des del 2014 als separatistes prorussos que mantenen una guerra larvada en aquella regió amb l’exèrcit ucraïnès. Aquestes declaracions són un pas més en l’escalada de tensió que des de fa mesos es viu en aquesta zona de l’est europeu.

Rússia nega tenir plans per envair Ucraïna i acusa Kíev d’agreujar la situació amb aquestes acusacions, però l’ombra del conflicte de Crimea torna a sobrevolar. El cas és que fa un any que Putin acumula tropes a la frontera, retirant-les després però deixant l’equipament de combat per a un desplegament ràpid en cas d’atac. Moscou i Kíev es llancen acusacions sobre qui dels dos ha de donar garanties de seguretat a l’altre, ja sigui que no hi haurà una agressió russa o que Ucraïna abandonarà el projecte d’adhesió a l’OTAN. Perquè en el rerefons d’aquesta delicada situació hi ha el temor del Kremlin davant l’acostament d’Ucraïna a l’Aliança Atlàntica, que veu com una provocació i una amenaça al seu pati del darrere.

Vladímir Putin va proposar dimecres negociacions amb l’OTAN per aconseguir “garanties jurídiques” que no creixerà cap a l’est, perquè la presència de tropes aliades al costat de la seva frontera la veu com un risc per a la seva seguretat. Ucraïna, al seu torn, insisteix que és un país sobirà per decidir en quines aliances s’integra i no accepta exigències russes. Per la seva banda, l’Aliança Atlàntica es mou en una línia prima intentant dissuadir Putin d’un possible atac però sense marcar línies vermelles que després no pugui defensar i que no siguin interpretades pels russos com una provocació, com seria el desplegament de sistemes de defensa antimíssils de l’OTAN en territori ucraïnès.

Els Estats Units, l’OTAN i la Unió Europea no amaguen la preocupació pels moviments de tropes russes. El secretari general de l’organització transatlàntica, Jens Stoltenberg, ha admès que l’OTAN s’ha de preparar “per al pitjor”. En el fons el que es dirimeix és un pols geopolític entre Occident i Rússia, amb Ucraïna enmig, però qualsevol error d’interpretació o moviment en fals podria donar lloc a l’inici d’un conflicte armat a Europa.

Una videoconferència programada, però encara sense data concreta, entre Joe Biden –que ahir va dir que prepara “iniciatives” per protegir Ucraïna– i Vladímir Putin s’entreveu com una de les últimes oportunitats per intentar rebaixar la tensió. ●

Biden i Putin preparen una reunió telemàtica per intentar rebaixar el risc de conflicte