5.300 km de distància

Com a hores d’ara sap tot déu, des de fa uns dies Barbados és una república. Elisabet II ja no n’és la cap d’Estat. Ara ho és la presidenta Sandra Mason, que va aprofitar la cerimònia oficial per nomenar la barbadiana Rihanna heroïna nacional: “Que continuïs brillant com un diamant i aportant honors a la teva nació”. A l’acte hi va assistir el príncep Carles, que a la vida ha fet tots els papers de l’auca i no li ve d’un. Segons els historiadors, és un canvi simbòlic i psicològic, perquè el mandat britànic estava lligat a l’esclavisme que van patir durant generacions.

Com sol passar en aquests casos, els primers canvis són cosmètics. La Reial Força de Policia deixa de ser Reial. La presó de Sa Majestat arracona el genitiu. Els reconeixements al mèrit –l’orde de la Corona; n’hi ha d’or i de plata– deixen d’existir. Aviat en crearan de nous. Els politòlegs preveuen que aquest canvi farà que d’altres països del Carib, i del món sencer, es replantegin els seus respectius estatus monàrquico-colonials.

Però no a tot arreu ho veuen de la mateixa manera. Fa uns mesos, a Xile, una candidata a senadora va proposar que el país es converteixi en una monarquia. Ho va fer en un programa de tele on debatien la nova Constitució xilena. La candidata, Ana Vergara, va dir: “Crec que hauríem de ser el Regne de Xile, amb un monarca, i que ell es faci càrrec de les forces armades, per exemple, de l’educació... Això ens donaria una identitat. Bernardo O’Higgins ens va alliberar dels espanyols, però vam quedar allà, sense identitat”.

El Regne de Xile! De seguida que el seu partit –Partido Igualdad– la va sentir, va retirar de les llistes la seva candidatura. Llàstima perquè, si mai el Regne de Xile es converteix en una realitat, em ve al cap un nom ideal per ocupar-hi el tron. Els xilens no haurien vist res igual des d’aquell sobirà que uns anomenaven el Deseado i d’altres, el Felón. ●

El príncep Carles ja ha fet tots els papers de l’auca i no li ve d’un