“Els no vacunats ens menyspreen”

El dictamen d’un cap d’uci: “Estem sis cops més cansats que durant la primera onada”

“Estem exhaustos”, va declarar el doctor Jordi Mancebo a La Vanguardia el 19 de febrer, en plena tercera onada de la covid i des de la talaia de les ucis d’un dels centres sanitaris més importants de Barcelona. Avui, 289 dies després i ja al començament de la sisena onada, el director del servei de medicina intensiva de l’hospital de Sant Pau denuncia: “Estem sis cops més cansats”.

Cansats i decebuts amb els antivacunes. Ell ja ha rebut la tercera dosi. Gran aficionat al ciclisme, ha tornat a agafar la bicicleta els caps de setmana, després d’una aturada obligada perquè al mes de juny el van operar d’una hèrnia discal. La pandèmia, diu, “és com un port de muntanya que no s’acaba mai amb rampes del 20%. Arribes a un revolt i et trobes una altra rampa. I així una vegada i una altra i una altra i... El cansament creix, les forces diuen prou i les cames es tornen de fusta”.

I ara apareixen altres revolts. Les persones que, podent ferho i sense cap impediment, no es vacunen. “Aquestes persones fan indirectament molt de mal als qui s’han vacunat. No immunitzar-se suposa, a més d’un risc personal extremament alt, una amenaça per als altres, perquè són potencialment portadors i transmissors del virus. I això facilita les mutacions i ofereix al virus oportunitats de supervivència”. I el problema no és només als països desenvolupats. Sobretot, al tercer món, on les vacunes arriben amb comptagotes. “Els remeis no arriben a zones en guerra, amb fam. Als països pobres, en definitiva. Aquestes persones contribuiran indirectament a avivar el foc, i no per culpa seva, ans al contrari. Ens hauríem de preguntar si ho estem fent bé amb els nostres germans pobres”.

Poques veus són tan contundents a l’hora de qualificar els antivacunes. No és, diu, un problema d’egoisme. “La seva és una actitud de menyspreu i arrogància insuportable. No es volen vacunar perquè no creuen en les vacunes, en contra de tots els criteris científics. No hi creuen, com si parléssim d’una religió. Però les seves objeccions, que no es basen en dades científiques, ens menyspreen i ens posen en perill”.

I què passa quan el metge s’enfronta a un pacient antivacunes? “Res, absolutament res. Per a nosaltres no és un pacient antivacunes. És un pacient. Un més. Res de retrets ni rancúnies. A tot estirar, jo m’he arribat a preguntar si l’hospitalització li servirà per reflexionar. Tant de bo. Crec, i espero que ningú no s’ofengui, que si són mitjanament intel·ligents reconeixeran que han incorregut en un error”.

Des que va començar la pan