La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Govern va discriminar el CNP i guàrdies civils en la vacunació, segons el TSJC
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera que la Generalitat va discriminar els policies nacionals i guàrdies civils destinats a Catalunya, en relació amb els Mossos i els agents de les policies locals, a la fase de la vacunació adreçada als col·lectius amb una funció essencial per a la societat. La sentència, que es va fer pública ahir, ordena que els agents siguin vacunats al mateix ritme que la resta dels funcionaris essencials i obliga la Generalitat a pagar fins a 4.000 euros de les costes dels demandants, les associacions policials Jucil i Jupol.
“L’administració demandada va incórrer en inactivitat respecte a la seva obligació d’assistència sanitària als cossos de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, en la tasca de subministrament de les vacunes davant la covid”, indica la resolució, i afegeix: “Aquesta inactivitat va donar lloc a una diferència de tracte injustificada i discriminatòria respecte a aquests cossos nacionals en relació amb els cossos policials i d’emergència autonòmics i locals, als quals es van subministrar les vacunes de manera més ràpida i eficient”.
Al febrer, quan va anunciar el començament de la vacunació dels Mossos, el Govern en va excloure el CNP i la Guàrdia Civil, un fet que va provocar la intervenció de la Delegació del Govern a Catalunya. Unes setmanes més tard, Salut va començar a immunitzar els agents de tots dos cossos, amb AstraZeneca, un procés que es va interrompre pels canvis de criteri del Ministeri de Sanitat sobre aquesta vacuna, que va passar a administrar-se només als més grans de 65 anys. A l’abril, el TSJC va donar 10 dies a la Generalitat per reprendre la campanya a fi que aquests cossos arribessin a la mateixa proporció de vacunació que els Mossos.
Jupol i Jucil afirmen que l’última sentència del TSJC suposa la confirmació que des del Govern es promou una
La sentència del Superior de Justícia acusa l’Executiu d’inactivitat, i els sindicats policials veuen una “situació d’odi i abandonament”
“situació d’odi i abandonament institucional” envers ells. En canvi, els representants de la Generalitat van negar que hi hagués discriminació i van assegurar que “van ser esdeveniments aliens els que van provocar que la vacunació es fes al ritme que s’expressa”, com per exemple la dificultat per comunicar les dades i la paralització que hi va haver a l’hora de vacunar amb AstraZeneca. ●
rals, ha estat un cop per als companys amb qui compartia taula al menjador habilitat al claustre d’aquesta església de Barcelona.
La situació de pobresa intensificada per l’impacte de la covid ha portat la parròquia de Santa Anna a oferir també sopar als ciutadans amb recursos escassos, la majoria sense llar i sense papers. El rector, Peio Sánchez, detalla que als 130 esmorzars i al centenar de dinars que serveixen de dilluns a dissabte s’hi han afegit fa poc els sopars, uns 70. Sánchez insisteix que són moltes les famílies que sobreviuen en condicions semblants a les de la família que va morir dimarts en un incendi en una antiga sucursal bancària de la plaça Tetuan. Aquesta parròquia és un termòmetre de l’evolució de la pobresa a la ciutat. A més dels àpats que ofereix sis dies a la setmana, un grup de voluntaris visiten periòdicament 140 famílies, la majoria migrants sense papers que s’arreceren en locals i pisos ocupats o en habitacions rellogades. “Els proporcionem ajuda alimentària, ens mobilitzem per comprar llibres escolars o altres articles bàsics i els acompanyem en els tràmits que han de fer. És en aquest col·lectiu on més veiem l’increment de la pobresa, són famílies que han de tenir el menjar cobert per poder destinar el poc que guanyen a pagar un sostre”, afegeix. En molts casos viure en un espai ocupat no surt de franc. Els delinqüents que rebenten els panys d’edificis buits s’aprofiten de les persones que no poden llogar un habitatge digne per vendre’ls un sostre fins que el propietari real els fa fora.
Va ser el que va passar a la plaça Tetuan, una situació que es repeteix en incomptables llocs de l’àrea metropolitana.
“El desencadenant del carrer és la llei d’Estrangeria: sense papers estan abocats al ras, dos terços de les persones que atenem són estrangeres, i d’aquest total gairebé cap no té permís de treball ni de residència”, insisteix Sánchez.
A Santa Anna hi arriben cada dia cares noves, joves migrants, alguns dels quals fa poc que són a la ciutat. L’Ahmed, d’Algèria, n’és un. Dilluns va recitar al claustre unes oracions de l’Alcorà en record d’en Mohamed. Després el pare Peio va llegir un
“El desencadenant del carrer és la llei d’Estrangeria; sense papers estan abocats al ras”, diu Peio Sánchez
Un grup de voluntaris ajuden 140 famílies d’un perfil semblant al de la família que va morir a la plaça Tetuan