La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els nervis del debut
Doneu una ullada a la fotografia superior i jutgeu vosaltres mateixos. Faig cara de vacunat? Ho pregunto perquè ahir em vaig obsequiar amb un tallat en una cafeteria del carrer Còrsega i vaig dinar en un local de Buenos Aires (el carrer) i ningú no em va exigir el certificat covid per comprovar el meu estat vacunal o l’absència del virus al meu organisme. És estrany, perquè d’un recorregut per nombrosos establiments amb motiu de l’entrada en vigor del passaport sanitari d’hostaleria i gimnasos es desprèn un elevat compliment de l’esperit de la norma, amb cartells a l’exterior (la Generalitat aprofita per encoratjar els díscols: “Encara no t’has vacunat? Demana dia i hora”) i lectures del codi QR a l’interior o un examen visual succint en els casos de laxitud. El que no es compleix és l’obligació dels responsables de “designar personal per al control d’accessos”. El passi es demana a dins, de vegades a última hora, com en el cas de l’home que es disposava a cruspir-se l’entrepà del dia del bar Sandra quan va ser importunat: “Perdoni, té el passaport?”. Va haver de prolongar l’existència de la vianda per buscar el document al telèfon. “Els clients joves el porten al mòbil i els grans el porten imprès”, explica la Virgina, encarregada d’un local de la cadena Viena. Assegura que ningú no va intentar consumir sense el passaport, que no hi va haver cap problema, ni cues, perquè el dia abans del pont estava sent fluix per al gremi. L’experiència del debut no va ser tan plàcida al Piper’s. Una clienta es va asseure en una taula a l’hora de dinar i, quan la cambrera li va requerir el certificat, va dir que allò era il·legal, que els jutges ho tirarien enrere, que la vacunació no és obligatòria... Una tirallonga d’excuses confuses. La treballadora va avisar l’encarregat, que hi va anar armat de paciència i cordialitat infinites per escoltar al·lusions de la dona, de mitjana edat, al codi de Nuremberg, les proves sobre experiments mèdics criminals a gran escala durant el règim nazi. “No soc aquí per discutir sobre lleis”, va dir per acabar l’encarregat, i va oferir a la indocumentada la possibilitat de ser atesa a la terrassa. Va tocar el dos, potser a la recerca de laxitud o d’audiència per a les seves diatribes. Segons Juan Manuel Campos, titular d’El Pessebre, molts clients no saben que s’exigeix el passi. Un es va haver de quedar a la terrassa. Campos defensa que la restricció s’apliqui a partir de les 22 h, com a Euskadi, però ja medita instal·lar un lector a l’entrada per si es prorroga la mesura. No és una gran idea, perquè la presentació del certificat ha d’anar acompanyada de la identificació de la persona. ●