Vanesa: “M’aniria bé un sac de dormir, ara dormo a sobre d’un cartró”

parenostre. “Només fa un mes i mig que soc a Barcelona; ara dormo al carrer”, explica l’Ahmed, de 26 anys.

El sopar de dilluns va reunir 73 comensals, segons el còmput fet per en Josep, el voluntari que controla l’accés al menjador. La seva dona, la Marta, també ajuda a la cuina cada dilluns. En Josep, la Marta, l’Anna o l’Ofèlia coneixen les històries de l’Ahmed, la Vanesa, en Zacharias, en Youssef, d’homes i dones que volen compartir els seus problemes i conversar una estona. L’Ahmed pernocta al ras; la Vanesa també, en un portal a prop de la catedral; en Zacharias, en una tenda de campanya a l’Hospitalet; en Youssef, en uns baixos ocupats; la María, en un edifici abandonat...

“Aquest brou m’ha reconfortat!”, exclama la María –nom fictici– esbossant un breu somriure. Explica que té poc més de 20 anys, que ha tingut una vida molt difícil, un entorn familiar complicat, a més de patir assetjament escolar quan era adolescent. Dilluns va ser el seu primer sopar a Santa Anna, i hi ha tornat altres dies.

En Zacharias, de 19 anys, va arribar als 16 a les Canàries, on es va estar fins que va ser major d’edat en un centre d’acolliment. “Després vaig venir a Barcelona, vaig estar amb la Creu Roja i des de fa quatre mesos dormo en una tenda de campanya”, explica.

L’Anna, infermera jubilada de Sentmenat bolcada en projectes solidaris, mira com evoluciona la ferida al front d’un dels comensals. Quan la cuina està a punt de tancar, entren dos nois parlant en veu alta, molt desmillorats per les seves addiccions. Amb prou feines mengen i se’n tornen al carrer.

La Vanesa, discreta i tranquil·la, continua asseguda al mateix lloc amb el plat gairebé ple. No es queixa, diu que de moment no ha tingut cap ensurt a la zona on dorm, amb la seva parella i tres homes més. “Però m’aniria molt bé un sac de dormir; ara dormo a sobre d’un cartró i embolicada amb una manta”. ●