La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Seria bo per a Barcelona que el port tingués usos culturals”
Damià Calvet President del port de Barcelona
Damià Calvet (Vilanova i la Geltrú, 1968) va arribar a la presidència del port de Barcelona després d’haver dirigit el Departament de Territori i Sostenibilitat durant tres anys. Es mostra convençut de la contribució de la institució a la recuperació econòmica.
El port és un bon termòmetre de l’economia de Barcelona. En quin punt està respecte a la situació prepandèmia?
La demanda s’ha incrementat, i en alguns sectors ja tenim xifres d’abans de la pandèmia. En contenidors, hem tancat l’octubre amb un 25% més que el 2020 i un 4% més que el 2019.
Altres sectors, com l’automoció, no van tan bé.
És una indústria que s’està reinventant. El port movia gairebé un milió de vehicles a l’any, i ara, mig milió. Caldrà veure com es reconfigura. El port és una part imprescindible per al futur de l’automoció, amb unes instal·lacions molt preparades per fer uns moviments molt sostenibles, utilitzant el ferrocarril. Reivindico el nostre paper.
Quina capacitat té el port per continuar creixent?
Som un hub principal a Europa, però ambicionem anar a més. Tenim dues grans terminals de contenidors, la de Hutchison (BEST), semiautomatitzada, reconeguda com la més eficient d’Europa, i la d’APMT. La primera pot créixer, i cal completar la reordenació del port per utilitzar la bocana sud amb més capacitat, eficiència i sostenibilitat. El port no creixerà ni un pam, els límits són els fixats al Pla Delta, però ha d’aprofitar l’espai al màxim.
La imatge del port com a focus contaminant és injusta?
És injusta. Aporta 3.500 milions d’euros a l’economia, un 1,7% del PIB català, i només genera un 0,72% dels gasos d’efecte hivernacle. L’electrificació dels molls, amb una inversió de 90 milions, ens permetrà continuar reduintlos, però també ho farem amb l’augment de la quota ferroviària. Un 16% dels nostres contenidors i més d’un 40% dels cotxes es mouen amb tren. Volem doblar aquestes xifres.
Fa uns dies va presentar el pacte per fer la gran estació intermodal de mercaderies de l’antiga llera del Llobregat, on arribaran els nous accessos. Per fi...
Anem tard. Moltes vegades el port s’ha sentit molt sol davant l’Estat. Els accessos i el node ferroviari fa anys que haurien d’estar. Després d’una dècada perduda, hem tornat al dibuix inicial, però estem molt satisfets, perquè podrem ser el hub sostenible que ambicionem. Els pròxims vuit anys hem de poder disposar d’aquesta millora substancial. Tot això pot suposar una inversió de 600 milions.
Es podrà treure el conflicte de l’Hermitage dels tribunals?
Sempre s’hi és a temps. Em va saber greu que uns i d’altres ens quedéssim a les trinxeres, que l’Ajuntament, el port i els promotors ens hàgim intercanviat recursos. El port va posar sobre la taula la possibilitat que el Port Vell tingui uns usos culturals, i treballem les condicions urbanístiques per fer-ho possible. Es va aprovar una modificació del pla de la nova bocana que comportava la generació d’un solar i que incorporava la necessitat que els promotors firmessin un conveni amb l’Ajuntament per desenvolupar-lo. Però l’actual Consistori ha interpretat aquest conveni com un dret de veto, i ens hem trobat amb un bloqueig. Malgrat això, continuem parlant i treballant. Seria bo per a la ciutat tenir usos culturals al port, i tenim l’esperança de trobar una solució que desencalli aquest projecte.
A més de l’Hermitage, pensa en el reaprofitament d’altres instal·lacions en desús?
Sí. Clarament. El port seria una bona ubicació per a una segona seu del Liceu. Estem avaluant totes les possibilitats.
Al solar de l’Hermitage?
No necessàriament.
Quin és el futur dels edificis dels cinemes Maremagnum i de l’Imax? S’enderrocaran?
Per la seva centralitat, el moll
Hermitage “Tenim l’esperança de trobar una solució que desencalli aquest projecte”
Accessos i estació “Els pròxims vuit anys hem de poder disposar d’aquesta millora substancial”
d’Espanya mereix un replantejament. Parlem d’aprofitar l’espai de l’Imax per a un nou ús cultural i reurbanitzar el moll perquè connecti millor amb la ciutat. Tenim previst enderrocar els cinemes l’any que ve. La plaça de l’Odissea es convertirà en un nou espai urbà molt més generós, confrontat amb el moll de Pescadors.
L’Imax no s’ha d’enderrocar com s’havia previst?
Té una volumetria que es podria utilitzar depenent del projecte que s’hi acabi ubicant.
Han arribat propostes?
N’estem estudiant dues de molt interessants, que no puc revelar. Una és 100% cultural i l’altra té una base cultural i científica també important.
I la reforma del moll de Pescadors?
Barcelona té una flota pesquera que volem cuidar. La llotja actual té molts dèficits, i després de molts anys de treballs i tramitacions hem aprovat un nou edifici singular, dissenyat per Carles Ferrater. Els pescadors tindran una infraestructura més adequada i els barcelonins o la gent que ens visiti podran observar la feina del món de la pesca i gaudir d’espais gastronòmics. Estan a punt de licitar-se les obres amb una inversió d’uns 8 milions d’euros i 18 mesos de treballs.
Els molls de Pescadors i d’Espanya s’enllaçaran per mar?
Tenim sobre la taula una connexió flotant molt atractiva. ●