La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’enigma òmicron: va sorgir en un animal?
Les mutacions de la nova variant desconcerten els científics, que no s’expliquen com es va originar
Com és possible que l’òmicron sigui tan diferent de les variants anteriors del coronavirus, amb unes cinquanta mutacions, si l’evolució és un procés gradual que avança pas a pas, mutació a mutació? L’explicació és que segurament s’ha originat en un animal, sosté Kristian Andersen, de l’Institut d’Investigació Scripps a Califòrnia, un dels màxims experts mundials en l’evolució del virus SARSCoV-2.
La variant òmicron, observa Andersen, no és descendent de la variant delta, que ha predominat al món els últims mesos. Tampoc no és descendent de l’alfa, que havia predominat els mesos anteriors. L’anàlisi del genoma de l’òmicron revela que descendeix de coronavirus que circulaven en l’espècie humana fa aproximadament un any.
“El que més crida l’atenció és l’elevat nombre de mutacions que presenta l’òmicron al llarg de tot el genoma, i que no s’hagin trobat variants intermèdies que presentin un nombre creixent de mutacions”, observa Joaquim Segalés, especialista en malalties animals de la Universitat Autònoma (UAB) i de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
On s’han amagat durant tot aquest any els coronavirus que han donat origen a l’òmicron? Només hi ha tres possibilitats, raona Andersen en un fil de Twitter publicat l’1 de desembre.
Hipòtesi 1: ha circulat sense ser detectat
Podria ser que l’òmicron sigui descendent de virus que han estat circulant en alguna població humana i acumulant mutacions al llarg dels mesos. És possible que no s’hagin detectat si la seva transmissió s’ha limitat a una població on s’analitzen pocs genomes de virus, cosa que podria haver passat a l’Àfrica.
“No estic segur que hi hagi cap lloc al món tan aïllat perquè un virus d’aquest tipus es transmeti durant tant temps sense aparèixer en altres llocs”, observa Andrew Rambaut, de la Universitat d’Edimburg, en declaracions a la revista Science. Després que s’hagin seqüenciat 5,7 milions de genomes de coronavirus SARSCoV-2 al món sense que s’hagin trobat variants intermèdies entre les de fa un any i l’òmicron, “no crec que [aquesta hipòtesi] sigui probable”, coincideix Andersen.
Hipòtesi 2: s’ha originat en una persona i%%unodepri%ida
Les mutacions no apareixen quan el virus es transmet d’una persona a una altra, sinó quan es replica dins del cos que infecta. Si una persona es contagia i es cura en pocs dies, el virus gairebé no té temps d’evolucionar. Però si la infecció es prolonga durant mesos, cosa que pot passar en persones immunodeprimides que no aconsegueixen eliminar el virus de l’organisme, pot acumular mutacions.
S’estima que així és com es van originar les variants anteriors, i és possible que l’òmicron s’hagi originat igual. Àfrica, amb una gran població de portadors del VIH que reben tractament immunosupressor, es considera el continent on és més probable que es desenvolupin noves variants i és on primer s’ha detectat l’òmicron. Sense descartar aquesta hipòtesi, Andersen considera que “una circulació no detectada en pacient(s) inmunodeprimit(s) durant tant temps sembla improbable”.
Hipòtesi 3: s’ha originat en un ani%al
Una possibilitat alternativa és que, després de passar a finals del 2019 de ratpenats a persones – possiblement a través d’una espècie intermèdia–, el coronavirus passés el 2020 de persones a una altra espècie. Hauria pogut evolucionar durant més d’un any en aquesta altra espècie i ser reintroduït recentment en l’espècie humana en algun lloc de l’Àfrica.
Almenys 24 espècies –a part de les persones i sense comptar ratpenats– poden contreure el coronavirus, des de gossos i gats fins a ratolins i goril·les. En la seva adaptació als rosegadors, el virus ha adquirit set mutacions concretes, segons una investigació del microbiòleg Robert Garry, de la Universitat de Tulane (EUA). Curiosament, totes set es troben en la variant òmicron.
“Sé que la majoria de les persones pensen que l’òmicron ve d’individus immunodeprimits, i crec que és plausible”, però un origen animal “em sembla molt més probable”, ha declarat Andersen a StatNews.
&ariants 'utures(
“Tant l’origen animal com l’origen en una persona immunodeprimida són hipòtesis plausibles”, valora Joaquim Segalés, que assenyala que no queda clar que es puguin aconseguir dades concloents per decidir entre l’una i l’altra.
Si es confirma que el SARSCoV-2 pot evolucionar en rosegadors o altres animals i transmetre’s de nou a persones, “es podria obrir una capsa de Pandora, perquè en qualsevol moment podrien reintroduir-se noves variants en l’espècie humana”, apunta Segalés. ●