Marta Ortega, una setmana per emmarcar

L’artífex que Untold

■ stories s’inauguri avui al moll de Batería d’A Coruña no és altra que Marta Ortega, l’hereva de l’imperi tèxtil Inditex-Zara, que aquesta setmana ha estat elegida presidenta del grup en una notícia que ha fet la volta al món i que en la premsa internacional li ha valgut el malnom de La Zarina di Spagna, bon joc de paraules de La Stampa. Les coincidències són aquelles coses que no solen existir, però... Ortega, que amb aquesta mostra ha volgut destacar la ciutat al mapa de l’art internacional, era amiga personal de Lindbergh, que es va encarregar del reportatge fotogràfic del casament de l’empresària. Ortega va celebrar la preinauguració de l’exposició envoltada de celebritats del món de la moda i el cinema com Naomi Campbell, Jon Kortajarena o el director de Call me by your name,

Luca Guadagnino. dona treva. L’espectador és l’observat, no al revés. Hi ha matisos, empremtes, osques, clivelles i gestos que expliquen la filosofia de Lindbergh: una oda a com entenia la bellesa (és a dir, imperfecta) i la veritat. L’artista va firmar un treball per a la portada del gener del 1990 de Vogue que va reescriure els manaments de la fotografia de moda i que abraçava la naturalitat contra l’artifici i el retoc. Poc abans de morir el fotògraf va dir: “Hi ha tantes coses que es fan a les dones en fotografia de moda amb què no estic d’acord. Hi ha una religió de la perfecció absoluta devastadora. És inacceptable que la bellesa es defineixi per interessos comercials o els retocs del Photoshop (...) Hi ha una bellesa més real, la de la valentia de ser un mateix”.

A les parets, un homenatge constant a la font inesgotable de cultura que va suposar l’arribada d’un jove Lindbergh a un Berlín que gaudia del cabaret, del circ, de les empremtes del cinema expressionista, del Metropolis de Fritz Lang i la presència voraç dels ulls de Marlene Dietrich.

Per les sales de la mostra, desplegament gairebé faraònic, gairebé tirant la casa per la finestra, la desfilada parla de l’atribut que defineix més bé Lindbergh: l’honestedat. “En Peter era formidable perquè transmetia una honestedat a prova de tot, i treballava sense artificis, ni filtres, ni retocs. Com creava aquelles visions i aquells somnis...”. Parla des de Suïssa Hans Feurer, un d’aquells pioners del planter de la revista alemanya Stern on va coincidir amb Helmut Newton, Guy Bourdin i Lindbergh. Un dels seus millors amics va ser el cineasta i també fotògraf Wim Wenders, que reflexionava sobre l’essència d’aquesta honestedat: “Què té la lent de la càmera d’en Peter perquè les dones el mirin d’una manera tan honesta?”. La seva resposta: “Fotografia a cor obert”. “Era honest perquè es comprometia, perquè es negava a fer certes coses”, apuntava ahir Michael Benson, que ha recollit 22 entrevistes sobre Lindbergh de figures com Rosalía, Penélope Cruz, Kate Moss o el galerista Larry Gagosian. “El meu pare era honest i bon paio, en dono fe”, certifica el seu fill Benjamin amb un somriure. ●

Hans Feurer, llegenda de la fotografia: “En Peter transmetia una honestedat a prova de tot; era formidable”

“És una sort haver pogut reproduir la mostra com el meu pare la va pensar”, diu Benjamin Lindbergh