Schubert, gran

Leonid s K v kos (violí) Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin Vl dimir Jurowski P l u de l Músic (30/XI/2021)

Començament amb ple total de la presència de grans orquestres a l’escenari del Palau. En aquest cas, una protagonista berlinesa de reconeguda història i un solista d’excepció en alguns repertoris, el grec Leonidas Kavakos, l’aportació del qual va ser el més important del concert. Kavakos aconsegueix un so excepcional –toca un Stradivarius– i hi va haver moments en el Concert en re de Brahms, en particular la cadenza, en què va aconseguir matisos d’una bellesa íntima, profunda, amb un subtil vibrato, una concepció del so –no és de gran projecció– que mira més a la rodonesa i la dolçor eloqüents que a la brillantor virtuosística; un registre alt d’una limpidesa i suavitat sorprenents i aquell color en el so propis d’un gran instrument sàviament utilitzat. I què no podríem dir de l’expressió i de la transparència en els pianissimos....

L’orquestra es va afegir a aquesta concepció interpretativa del solista i els diàlegs van resultar bonics i subtils. El concert oferia altres interessos, que no van respondre a la qualitat esperada. Aquesta antiga orquestra és summament mal·leable i respon amb qualitat, però tant davant l’obertura de Don Giovanni com –especialment– a la Simfonia en Do de Schubert, el director Jurowsky no va mostrar comprensió del llenguatge. El Mozart va resultar una obertura festiva, que sonava més a Haydn, que al necessari dramatisme o intensitat del Don Giovanni. I La Simfonia de Schubert resulta “gran” a les possibilitats d’aquest director. L’orquestra sona, però no aprofundeix en el discurs, emfatitza una rítmica vertical que deixa de banda detalls d’intensitat i relleu; no hi ha, tal com exigeix Schubert, línies de força, joc de tensions que alimenten les seqüències. A sobre, va fer totes les repeticions possibles i sense la sensibilitat necessària, que cansava fins i tot la mateixa orquestra. Una orquestra en gira internacional ha d’aspirar al màxim que pugui oferir i la seva presència va aportar poc, amb un programa molt llarg per a aquests temps, i una pausa interminable. ●

El grec Leonidas Kavakos amb el seu Stradivarius va mostrar un so excepcional